GENOCIDI A AMÈRICA

El setmanari Felanitx del 18-10-2018 me publica aquest article:

GENOCIDI A AMÈRICA

                        Onofre Vaquer

Aquest dies a les xarxes socials trobam gent que diu no s'ha de commemorar el descobriment d'Amèrica que fou un genocidi. El 12 d'octubre, ni en tot el primer viatge de Colom, no es va matar a ningú. Una cosa és el descobriment i altra la conquesta. El pare Las Casas exagerà la pau de l'època precolombina i la innocència dels indis, malgrat el canibalisme i els sacrificis humans de caribes i azteques. La seva "Brevísima relación de la destrucción de las Indias" (1542) pretenia acabar amb la encomienda que Carlos V restringí a les Leyes Nuevas. Fray Toribio de Montolinía acusa a Las Casas de falsejar els fets, reconeix abusos i treballs excessius, però considera que la Corona mai programà exterminar als indis y que a les ordenances de Granada (1526) es legisla per evitar abusos. Luciano Pereña, a Genocidio en América (MAPFRE, 1992), recopila molts de testimonis tant dels acusadors del maltracte als indis com dels defensors de la Corona que també descriuen els abusos. També recullen les crueltats dels indis amb sacrificis humans i antropofàgia, les dels tlaxcateques que acompanyaven a Cortés (uns 200.000) a la conquesta de la capital mexicana, les dels soldats alemanys. Vargas Machuca diu que els indis incendiaven els pobles dels espanyols, martiritzen als religiosos, comiéndolos asados o cocidos, haciendo de sus cráneos escudillas para comer. Montolinía diu que Moctezuma sacrificà 80.400 homes als seus ídols en 4 dies. José de Acosta, després de dir que Atahualpa bevia en el crani del seu germà Huáscar i que s'havia fet un tambor amb la seva pell, afirma que tant indis com espanyols eren responsables de mútues agressions. La manipulació de la conquesta formà part de la campanya contra la monarquia hispànica de la revolta de Flandes. L'holandès Teodor de Bry des de Frankfurt afegí a la "Brevísima" de Las Casas il·lustracions de crueltats que s'inventà i que tingueren una gran difusió. Narra la historia de la barbàrie dels catòlics a través de imatges al·lucinants, selecciona i manipula els textos de Las Casas, cada vegada més breus. Jerónimo Benzoni el 1565 denuncia los mètodes de repressió anticristians i presenta als indis amb una innocència paradisíaca. Urban Chauveton el tradueix al francès i el glosa (1578), qualifica d'imperi satànic el domini dels espanyols a Amèrica, però reconeix les moltes crueltats que han comés i es segueixen cometent els soldats francesos, alemanys, italians i altres a totes les guerres. Per Saavedra Fajardo el mite del genocidi dels indis pels espanyols és un muntatge dels protestants europeus per amagar els seus crims. Hi ha despoblació però la causa principal no són les guerres de conquesta sinó les epidèmies (sobretot la pigota) que portaren els espanyols contra les quals els indis no tenien defenses, i els testimonis afegeixen el treball excessiu, els que passen d'una terra freda a una calenta y els abusos d'alcohol i coca. Servando Teresa de Mier, nascut a Monterrey, el 1821 acusa a la Corona de genocidi, la conquesta fou una guerra de destrucció contra pobles pacífics amb una crueltat infinita, el que justificaria la revolta d'Amèrica contra Espanya. La independència de les colònies americanes fou impulsada pels criolls que no tenien cap intenció de tornar terres als indígenes, més bé al contrari. Després de la independència serà quan hi haurà genocidis. El 1847 hi haurà una repressió despietada contra els indis del Yucatán, legalitzant la venda d'indis y el 1926 Porfidio Díaz fa una campanya d'extermini contra els indis jaques. El 1885 a Xile es varen exterminar la major part dels indis alcalufos i varen vendre la resta com esclaus. A l'Argentina al XIX els terratinents contractaven mercenaris per eliminar la població indígena i apoderar-se de les seves terres, a principis del XX en quedaven 200.000 que es reduirien a 5.000. A l'Uruguay hi havia mig milió d'indis que foren extingits el 1832 per l'exèrcit de la Revolució del general Rivera a precs d'una junta d'hisendats. Walter Raleigh diu que els conquistadors anglesos tractaven bé als indis, però  el 1763 el militars anglesos enviaven als indis aixoplugues infectades del microbi de la pigota, el 1822 als EE.UU. presenten al congrés un projecte per exterminar-los totalment i són empesos cap a l'oest no faltant matances com la del 1864 contra els cheyenes. Avui als Estats Units i al Canadà queden un milió i mig d'indígenes mentre que a l'Amèrica Llatina en queden 34 milions i això que molts desaparegueren als mestissatge, que no es dona amb els anglesos. Els mestissos a finals de l'època colonial eren el 32 % segons Humbolt i el 46 % segons Konetzke.