LLINATGES

El setmanari Felanitx del 10-3-2017 me publica aquest article:

LLINATGES

Onofre Vaquer

            A un article a aquest setmanari J.A.G. diu que els noms i llinatges s'adaptaven als diversos idiomes. Els immigrants ho feien com es pot veure, sobretot al segle XVII, a la meva pàgina web www.llinatgesdemallorca.com. Catani, llinatge de mercaders genovesos, donava Catany en català, i passava a Cataño a Castella. Quan s'escrivia en llatí el noms i llinatges es llatinitzaven i un Bellpuig passava a ser Pulcropodio. A Mallorca el llinatge Colom quan s'escriu en llatí passa a ser Colombi o Columbi. A Itàlia Colom passa a ser Colombo, al Palachio Vechio de Florència hi ha un globus terrestre de Egnazio Danti de 1567 en el que Porto Colom passa a ser Porto Colombo. Un Colombo italià passa a Colom als territoris de parla catalana, així el 1479 es documenta a un tal Bartholomeus Colom, genovès resident a Valencia aprenent de teixidor de domassos. Molts de llinatges abans foren noms i en aquest cas sempre el llinatge adoptava la forma usual del nom del lloc on arribava un immigrant. Colombo abans de ser llinatge va ser nom, per Sant Columbano, el monjo irlandès fundador del monestir de Bobio el 614, que en català era Colom. Als segles XIV i XV a la França occidental, sobre tot a la part de Bordeus, el llinatge s'escrivia Colom, més tard es transformaria en Colomb. Als arxius de Marsella he vist que en texts llatins s'escrivia Columbi, igual que a Mallorca. Si un Colomb francès venia a Mallorca passava a ser Colom, així el 1607 el francès Lluís Colom carregava llana a la seva sagetia per portar a Niça (Arxiu Diocesà de Mallorca, MSL/346). Tomás Colomb de París, d'una família provinent de Bordeus, a través de anàlisis de ADN ha establert la identitat entre Colom, Colomb, Malcon, Maccolom i Mccalum (nord-americans). El 1595, als plets colombins, don Baltasar Colombo diu que al seu llinatge a Espanya li diuen Colom, i dona Francisca Colón diu que Colombo y Colom es un mismo nombre, apellido y linaje. El 1543 es signaren capítols matrimonials entre Maria Colom (sic), filla de Don Didac Colom (sic) amb Sanç de Cardona, almirall d'Aragó. Als documents redactats a Barcelona el llinatge de la núvia, neta del Descobridor, s'escriu Colom, mentre que als que se havien originat a Sevilla s'escriu Colón.

            El que de vegades un nom o llinatge s'escrigui en català i altres en llatí ens permet veure el seu origen. A Mallorca tenim el llinatge Antich, que abans era nom, els filòlegs creien que el seu significat volia dir que no era modern, era antic, però vaig trobar que a un mateix personatge quan escrivien en català el denominaven Antich i quan escrivien en llatí era Antiocus. El nom Antioco era el d'un màrtir que es troba enterrat a l'illa de Sardenya a un poble (en realitat un illot unit per un pont) que es diu Sant'Antioco. Hi molts de llinatges que abans eren noms i la gent ja no se'n recorda, com Garau que en castellà és Gerardo.

            Sovint els escrivans deformaven el llinatges estrangers i fins i tot dins un mateix document l'escriuen en diferents formes. La majoria d'immigrants tenen per llinatge el del seu pare però no sempre. A Castella no tots els germans tenien el mateix llinatge, si bé veiem que a Mallorca els castellans solen dur el llinatge del pare. Els immigrants juraven damunt els evangelis dir veritat i els demanaven si s'havien canviat el nom.  El 1650, Benet Marqués (també escrit Marchés) f. de Sebastià i de Maria Hernández, de Sevilla, declara que de vegades s’ha dit Benet Hernández per l’apellido de sa mare. El 1647, Domingo Pérez, f. de Francesc Gonsales, de Guimaraes (Portugal), diu que com cadascú pren el llinatge del parent que vol, ell el prengué de la seva avia que es deia Pérez. N'hi ha que adapten el llinatge. El 1646, Martí Ramírez, natural de Mérida, f. de Martí Ramírez i de Caterina Sánchez, diu que a Ramírez a Mallorca li diuen Ramis. A certs llocs com Toscana, Venècia i Ragusa encara s'emprava el patronímic, el nom del pare en lloc d'un llinatge familiar amb la preposició de (di en italià) al davant.