MÉS MITES
Onofre Vaquer Bennasar (Dr. en Història)
L'amic Guillem Morro el 29-12-2016 publicava un article de resposta al meu
de dia 15. Que l'Arxiduc es comprometés a no canviar les institucions no
significa res, tampoc Felip V tenia intenció d'abolir-les abans de la guerra i
no abolí els furs de Navarra i País Basc. El que si sabem és que quan l'arxiduc
Carles fou emperador d'Àustria fou més absolutista que els seus predecessors.
D'acord en que la inspecció dels sacs no era cap novetat, jo havia fet Ferran
el Catòlic a València i ho feren virreis als diferents territoris. Vicens Vives
va afirmar que les institucions que desapareixen amb la Nova Planta eren
oligàrquiques, obsoletes i corruptes. No eren institucions democràtiques, ni ho
seran les que les substituiran, ni tenien poder per res. La sobirania sols la
tenia el rei. Al regne de Mallorca sols el rei podia legislar i havia
d'autoritzar la importació de blat, l'emissió de deute públic (censals), obrir
botigues municipals per vendre blat, anomenar tutors d'orfes, aprovar estatuts
de gremis... Si bé al Gran i General Consell hi havia representació de tots els
estaments, els superiors (cavallers i ciutadans) tenien majoria i els
representats de la Part Forana eren els més rics dels pobles. Els jurats i
consellers que estaven el poder deien qui podia ser habilitat per cada càrrec
introduint el seu nom escrit a un redolí de pergamí dins un sac pel sorteig,
habilitaven un nombre petit de noms que es repetien a cada sac. El 1585 a
Felanitx sols s'habiliten 24 persones per tots els càrrecs, els habilitats per
batle tenien una riquesa mitjana de 3.517 lliures, els per jurats de fora de 3.753,
quan la riquesa mitja per propietari era de 460 lliures i n'hi havia que no
eren propietaris. Amb la Nova Planta es substitueix el sorteig per la
digitalització per part de la Reial Audiència però a partir d'unes llistes
presentades pel mateixos que abans feien les habilitacions. A Catalunya Josep
Maria Torras ha constatat que els antics austriacistes entraran als
consistoris. A Palma si que hi ha un retrocés al tenir regidors vitalicis i
sols d'estaments superiors. El Sindicat de Fora continua fins el 1834 i els
síndics clavaris de la Part Forana es reuniran amb els regidors de Palma pels
temes que afecten a tota l'illa. Com ha dit Eduardo Pascual la Nova Planta no
va suposar un canvi substancial i cada regne continuarà amb el seu dret. Sols
València perdrà el seu dret substituït per les lleis castellanes. El sobirà
tenia dret de conferir o llevar llibertats sense aplicar el dret de conquesta,
que sols es cita al preàmbul de València. Dins la mentalitat de l'època no
voler un rei al que s'havia jurat fidelitat era un delicte molt greu de lesa majestat
que mereixia grans càstigs, que ho demanin als sards de l'Alguer que a la
segona meitat del XIV no volien un rei català el qual va esclavitzà tota la
població i els va vendre fora de Sardenya repoblant amb catalans.
Guillem Morro parla de
la resistència de Barcelona. Cal dir que també es va resistir quan 17.000
soldats anglesos, holandesos i austríacs l'assetjaren l'agost de 1705 i la
bombardejaren del 14 de setembre al 22 d'octubre. Al entrar els austriacistes a
Barcelona s'exiliaren 6.000 borbònics, quan entraren els borbònics el 1714
s'exiliaren mil austriacistes. Henry Kamen i Albareda diuen que els pobles
canviaven de bàndol segons les amenaces que rebien d'un exèrcit o d'un altre.
Els que propugnaran no capitular i resistir seran el que tenien interessos
comercials, oposant-se a l'entrada de teixits francesos (durant la guerra
s'havien cremat les botigues que venien teixits francesos) i els que venien
aiguardent a holandesos i anglesos, i els que defensaven els privilegis de la
noblesa i del clero (el principal no pagar impostos), a més de la duresa de la
Nova Planta a València (implantada el 1707) que al final no serà tant dura ni a
Catalunya ni a Mallorca, i a més esperaven l'arribada d'una flota anglesa. El
poble, que no entenia de constitucions, estava dominat per les predicacions del
clero que deia que els francesos eren heretges quan eren catòlics i en canvi
els anglesos i els holandesos no ho eren. Albareda ha recordat que la
publicística pro-Arxiduc és antifrancesa i no fa referències al tema de les
constitucions o a la dominació castellana. Hi havia un fort sentiment
anti-francès degut a que durant la segona meitat del XVII cada any entraven
francesos saquejant i el 1697 arribaren a ocupar Barcelona. Aneu a la
Biblioteca Nacional de Catalunya i mireu la sèrie papers bonsoms on podeu veure
els pamflets propagandístics, tots ells en castellà la llengua en que escrivien
els austriacistes. Luis González ha dit que les resistències no es plantegen
per defensar un ordre nacional sinó estamental, malgrat es falsifiquin els
arguments per presentar la lluita com a defensa de les llibertats de la terra i
que la modernitat passava per la limitació de la prepotència de les
oligarquies. On uns veuen democràcia altres veuen feudalisme. A moltes situacions
es podria aplicar les paraules de Miguel Gila: El patriotismo es una cosa que
se han inventado los poderosos para mantener su riqueza y, al mismo tiempo,
convencer a los pobres para que defiendan los privilegios de los poderosos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario