LA PRETESA EXCLUSIÓ D'AMÉRICA

Al setmanari FELANITX dia 18-9-2015 publicava aquest article:

LA PRETESA EXCLUSIÓ D'AMÈRICA

                                                                  per Onofre Vaquer

            Al setmanari de dia 11, a una entrevista, Antoni Obrador Capó parla de l'exclusió de la corona d'Aragó del comerç amb Amèrica. És aquest un tòpic que va circular durant molts d'anys i que ha deixat de fer-ho entre historiadors. Es deia que fins el 1778 els de la corona d'Aragó restaren exclosos del comerç amb les Índies. Quan alguns historiadors de la Universitat de Barcelona (Fradera, Delgado, Martínez Shaw) començaren a investigar el comerç català al segle XVIII veren que l'exclusió no era de persones sinó de ports. Els catalans i mallorquins podien anar a Amèrica però havien de partir de Sevilla, que tenia el monopoli (Cadis ho tindrà des de 1718), sobretot perquè la monarquia controlava l’or i plata que venia, del que tenia un quint. S’ha abduït una clàusula del testament d’Isabel la Catòlica, però aquesta clàusula fou derogada per Ferran quan morí la reina i mai va estar en vigor. El cronista Fernández de Oviedo afirma que els privilegis dels súbdits de la Corona de Castella acabaren quan Isabel la Catòlica morí el 1504. Carles V el 1525 ho va ampliar a tots els súbdits de l’imperi, entre els que inclou els genovesos, ja que Gènova era feu de l’Imperi. Abans els genovesos per comerciar amb les Índies es naturalitzaven castellans o empraven homes de palla. El 1568 s’afirmava que molts estrangers passaven lliurament a les Índies dient que eren gallecs o catalans. El 1564 el monarca reconeix que els aragonesos poden gaudir en Índies dels mateixos beneficis que els castellans. Valetí Almirall, l'inventor del catalanisme polític, diu que els catalans no foren exclosos, sinó que s’exclogueren ells mateixos i que a Castella, Amèrica la dessagnà. A l'Arxiu d'Índies de Sevilla he vist llicències donades a mallorquins al segle XVI per passar a Amèrica. Han tractat el tema Roman Piña ("La debatuda exclusió catalano-aragonesa de la conquesta d'América" editat per la Generalitat de Catalunya el 1991) i Carles Manera (articles a L’Avenç núm. 86, octubre 1985, i al Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana núm. 44, 1988, "Mallorca y el comercio con América, 1730-1830").

            Que Cristòfol Colom no era felanitxer ni català ho vaig deixar clar a una conferència que vaig fer a Omnium Cultural de Barcelona y que me varen publicar al butlletí del Centre d'Estudis Colombins, secció d'Omnium (es pot veure a internet: “Recerques sobre l’origen de Cristòfol Colom” a http://www.cecolom.cat/media/files/file_460_1472.pdf, pp.10-15). També a un article al núm. 3 de la revista Segell (Palma: Lleonard Muntaner, 2006) i a diversos articles a diaris (veure www.onofrevaquer.blogstop.com.es).