"Diario de Mallorca" 8-7-2015
Dia 3 publicàveu una carta de Pere
Morey contestant el meu article de dia 1. Jo no dic que el llibre de Pere Morey
ni que el Cronicón Mayoricense siguin
pamfletaris, sinó que ho és un discurs que interpreta la Guerra de
Successió en termes de Castella contra Catalunya, lo qual, en paraules de
García Cárcel, és fals i maniqueu, i ha afegit "1714 se ha
convertido hoy en el paradigma de la felicidad perdida y la Cataluña anterior a
1714 se nos presenta como un mundo ideal que solo está en el imaginario de la
voluntad política distorsionadora de la historia". A l'historiador Joaquim Coll li preocupa que hi hagi un abús
polític-ideológic i que per l'efervescència nacionalista del moment
s'insisteixi en les simplificacions en llocs dels matisos. El que hem fet
Bartomeu Bestard i jo mateix ha estat senyalar alguns matisos o fer unes
puntualitzacions. No és cert que Castella subjugui a Catalunya. Qui no ho
tingui clar pot llegir els llibres "Cataluña y el absolutismo
borbónico" de Roberto Fernández (rector la Universitat de Lleida) i
"Cataluña y España. Historia de una Pasión" d'Henry Kamen. La instrucció
secreta del fiscal del Consejo de
Castilla de 1716 recomanant anar introduint el castellà con providencias muy templadas y disimuladas,
respon a una consulta degut a que un corregidor havia enviat un escrit en
castellà als batles i es deia que n'hi havia que no l'entenien. Abans, en
l'època austriacista, els virreis (Savellà, Rubí), que eren catalans, enviaven
tots els seus escrits en castellà al Gran i General Consell.
La recaptació fiscal augmenta
sobretot perquè pagaran els nobles i el clero, que abans no pagaven i eren els
més rics, i es paga pel patrimoni, encara que tots pagaran més. A Castella, que
havia pagat totes les guerres de la monarquia als segles XVI i XVII, els nobles
seguiran sense pagar i els altres pagaran amb imposts indirectes (l'alcabala). Ja haurien volgut la majoria
de castellans, els no nobles, tenir el sistema fiscal de la Corona d'Aragó
després de la Nova Planta.
Onofre Vaquer
No hay comentarios:
Publicar un comentario