LA NOVA PLANTA

LA NOVA PLANTA

per Onofre Vaquer

Sebastià Manresa ens ha ofert en 22 capítols una visió exhaustiva de la guerra de successió prou interessant. Discrepo de dues afirmacions que fa al darrer capítol. La primera afirmar que Felip V implantà la monarquia absolutista més dura de tota Europa quan la més dura fou la de l'imperi austríac que durà dins la primera guerra mundial i que no abolí el feudalisme fins el 1848. A Mallorca els nobles partidaris del feudalisme foren partidaris de l'arxiduc Carles que feu una concessió feudal al marqués del Verger per tenir jurisdicció civil i criminal fins l'efusió de sang amb un castro on els que acudissin a poblar-lo tinguessin obligacions personal. Na Bel Moll i en Pere de Montaner han recordat que l'arxiduc tenia preparats decrets per fixar pagesos a la terra. Joaquim Albareda, màxim estudiós de la guerra de successió a Catalunya, ha dit que en la commemoració oficial del tricentenari ha primat l'agenda política i hi ha hagut una idealització de la situació anterior i que cal fugir del anacronisme de projectar concepcions i vivències recents sobre un passat llunyà mitificat. Josep Fontana ha dit que hem de ser capaços de distingir la nostra postura com a ciutadans de la nostra aptitud científica. García Cárcel ha escrit: "1714 se ha convertido hoy en el paradigma de la felicidad perdida, y la Cataluña anterior a 1714 se nos presenta como un mundo ideal que solo está en el imaginario de la voluntad política distorsionadora de la historia". L'absolutisme és anterior a la mort de Carles II. La sobirania la tenia el rei, no el poble. A Mallorca sols el rei podia fer lleis, a Catalunya es podien pactar però no es podien imposar al rei. Els reis no sempre respectaven les franqueses i privilegis que havien jurat.

La segona afirmació de la que discrep fa referència a l'aplicació d'un visió centralitzadora de l'estat, regit per les lleis de Castella i l'idioma castellà. Les lleis de Castella s'implantaren a València però no als altres territoris de la Corona d'Aragó. La Nova Planta no va crear cap estat ni va centralitzar res, sols va homogeneïtzar les institucions. Els diferents regnes segueixen tenint lleis diferents, sistemes fiscals diferents, llengües diferents, monedes diferents, però institucions semblants. Vicenç Villatoro ha dit que no és segur que el 1714 nasqués l'estat espanyol unitari i jo defenso que no existeix fins el 1835. La Nova Planta de Mallorca especifica en tot lo no comprés al text (que quasi sols parla de la Reial Audiència) s'aplicaran "todas las Reales Pragmáticas y Privilegios conque antiguamente se governava ese reyno". El 10-9-1725 els regidors de Palma sol·liciten al rei  que a l'Audiència hi hagi sempre magistrats de l'Antic Regne de Mallorca "por conservar Mallorca el antiguo derecho civil, penal, procesal y mercantil que no fue abolido en 1716". El 1802 el corregidor demana si a l'arxiu de la ciutat tenen les lleis de Castella, li contesten que no ja que es governen per altres lleis. A Catalunya la Nova Planta estableix a l'article 42: "En tot el que no estigui en els capítols precedents, s'observen les Constitucions que abans hi havia a Catalunya; entenent-se, que són de nou establertes per aquest decret, i que tenen la mateixa força i vigor que l'individual manat per ell".

L'idioma castellà no fou imposat amb la Nova Planta, fou Carles III el 1768 que l'imposà a les sentències dels tribunals i a l'ensenyança de primeres lletres. Fins a la Renaixença ningú defensa el català. Els austriacistes catalans i mallorquins escrivien en castellà. Núria Sales ha posat de relleu que els austriacistes tenien els epitafis de les tombes en castellà i els botiflers en català.

Sovint es parla del decret de Nova Planta quan el decret és un document reservat de treball, una espècie de projecte de llei, el de Mallorca és del 28-11-1715, però la promulgació es fa amb una Reial Cèdula del 16-3-1716

(Publicat el setmanari "Felanitx"  el 3-7-2015)