Publicat al setmanari Felanitx el 6-2-2015
L'ESPERANÇA DE VIDA
Sebastià Manresa deia que l'esperança de vida al segle XVI a Europa era de
45 anys. Són estimacions que no responen a estudis micro-demogràfics que sols
s'han fet amb rigor a Felanitx i a Suïssa i donen una esperança de 23 anys. Les
reconstruccions de famílies (de totes les d'una parròquia) permeten calcular l'edat
al matrimoni, d'interval entre naixements, el número de fills, però no
l'esperança de vida per què als llibres de defuncions no consten els albats
(els morts abans de la primera comunió) fins el segle XVIII. A la meva tesi
vaig fer una reconstrucció de famílies de Felanitx entre 1566 i 1650 i a partir
d'un llistat de confirmats, tots els menors de 14 anys (feia 14 anys que el
bisbe no havia confirmar a la parròquia), suposant que els que no es confirmen
havien mort, vaig poder establir l'edat de defunció dels menors. A Felanitx
l'esperança de vida al naixement era de 23'11 anys, als 5 anys era de 28'4, als
11 anys de 24'3, als 21 anys de 19,42, als 56 de 11 anys i als 81 anys de 2'5.
La baixa esperança de vida s'explica per la gran mortalitat infantil. La meitat
dels nins que naixien no arribaven als 15 anys i això per tot. Hi hauria
diferències entre el món rural i les ciutats que rebien immigrants. A Colyton
(Anglaterra) estimen que l'esperança de vida era de 40-45 anys a la segona
meitat del XVI i de 30-35 al XVII, a Mocejón (Toledo) al XVII era de 23'9 anys.
A Florència tenen cadastres des de 1427 en que, a part dels béns, donen tots
els habitadors de cada casa am la seva edat, s'hauria de calcular l'esperança
de vida.
Onofre Vaquer
No hay comentarios:
Publicar un comentario