martes, 25 de diciembre de 2012

IMMIGRANTS AL XVII

IMMIGRANTS AL XVII

Estam investigant els immigrants a Mallorca a la primera meitat del segle XVII. La investigació està en curs, sols hem vist, de moment, 30 anys de concessos. La principal font són els concessos matrimonials o llicències per casar-se que es troben a l’Arxiu Diocesà, que podem completar amb els llibres de matrimonis i protocols notarials. Quan un immigrant es volia casar ell i altres testimonis, de la seva terra o d’allà on havia viscut, havien de provar que era fadrí o viudo. La font no sols ens dona la procedència, llinatges i professions dels immigrants, sinó que també ens relata els itineraris que seguien, els diversos llocs on havien viscut i les feines que havien fet. No era estrany que atlots de 12 anys se’n anessin de casa seva, no sols com a mossos a vaixells. Hem trobat un irlandès que als 12 anys emigra a Sevilla on s’enrola com a soldat, serví al rei 6 anys i després l’encaptivaren i va estar 6 anys a Alger captiu, després vingué a Mallorca i es casà. La immensa majoria dels immigrants són mariners i es casen a ciutat, mols pocs van als pobles. Per 1079 immigrants que van a Palma sols 55 van a pobles de la Part Forana. Dels que coneixem la procedència 305 venen de França, sobretot mariners de Provença, 302 de Catalunya, 99 de València, 91 de Gènova, 79 de Menorca, 77 de Castella, 47 d’Eivissa, 44 de Savoia, 30 de Sicília... De 401 immigrants no coneixem la professió, encara que molts serien mariners, 413 són mariners, 58 patrons, 57 criats i criades. Sols hi ha 10 conradors, no és estrany a un moment en que mallorquins emigren per conrar terres a Sardenya i al País Valencià, on ocupen les terres que han deixat els moriscos expulsats. Hi ha molt poques dones, senyores i criades. Els criats solen venir amb els seus senyors (virreis, oïdors de l’Audiència, nobles). Alguns immigrants havien estat captius al Nord d’Àfrica, al redimir-se o fugir havien arribat a Mallorca i es casen. Una dona de Madeira al quedar-se viuda s’embarca per Canàries, la nau és capturada i ella es portada a Alger captiva, allà es compromet amb un captiu en que en arribar a terra de cristians es casarien, al alliberar-se arriben a Mallorca i es casen.   

Sols hem trobat 4 immigrants que es casen a Felanitx i llevat d’un no tenim constància de que s’hi quedessin. El que es va quedà era Jaume Custurer, fill de Sebastià i de Joana, natural de Borgonya (França), que el 4-10-1644 casava amb Antonina Manresa, filla de Gabriel, i l’any següent tenien un fill, Sebastià. La dona morí el 8-11-1645 i el 24-1-1646 es tornava casar amb Eulàlia, viuda, filla de Bartomeu Oliver.
El 15-3-1603, sol·licitava llicència per casar, Joan Felip de 23 o 24 anys, fill de Joan Alvarado, pagès, de Gandia (València), havia vingut a Mallorca feia un mes i mig. Declaren que és fadrí Francisco Martines, de nació d’Egipte (sic, gitano), casat i domiciliat a Mallorca, i Francesc M. de València. Havia de casar a Felanitx amb Caterina, filla de Joan Bertran de Binissalem.
El 19-5-1604, José Àngel Ximenis, de nació d’Egipte (gitano), diu que la dona morí a Càller. Francesc Martines, de nació d’Egipte, el coneix i diu que estava casat amb Maria Graciana que morí a Sardenya. Elisabet Dies, vda. de Joan de la Calle, de nació d’Egipte, diu que sap que és viudo perquè la muller morí quan ella era a Càller, i vingué a Mallorca amb una companyia. Casarà amb Caterina, f. de Joan Coperan (?) a Felanitx. Als gitanos se’ls denominava de nació d’Egipte. Hi havia altres gitanos a Felanitx, el 12-1-1598 batiaven a Francina, filla de Francisco Fustamante, gitano, i als processos inquisitorials trobam gitanes nascudes a Felanitx.
Francisco Perera, natural de Bilbau (corona de Castella) el 7-2-1644, casava a Felanitx amb Joana Orell.
            Les informacions que hem recopilat les penjarem a la nostra pàgina web www.llinatgesdemallorca.com, on tenim penjat, entre altres, els agermanats de Felanitx i els propietaris felanitxers del segles XVI i XVII.

                                                                       Onofre Vaquer
(Publicat al setmanari "Felanitx" el 21-12-2012)

No hay comentarios: