martes, 29 de mayo de 2012

Mites i colom


Diario de Mallorca 29 maig 2012

TRIBUNA

TÒPICS I COLOM

ONOFRE VAQUER BENNÀSAR* 
 El senyor Damià Barceló publicà a Tribuna de Diario de Mallorca un article on trobam diversos tòpics, a més de donar suport a l´absurda teoria de Colón fill del príncep de Viana.
Un tòpic és parlar d´una suposada escola cartogràfica mallorquina amb coneixement nàutics que influí en l´expansió europea per Àfrica i en el descobriment d´Amèrica. S´ha dit que Ramon Llull fundà l´escola, quan no era cartògraf i al seu temps ningú feia mapes a Mallorca. La cartografia nàutica medieval va néixer entre Pisa i Gènova, i el primer mapa que es fa a Mallorca ho fa un genovès, Angelino Dulceti, que fou copiat per Cresques Abraham traduint les llegendes que estaven en llatí al català. Com ha dit Rosselló Verger, no ha existit mai una escola cartogràfica mallorquina, això fou un invent de l´èlit il·lustrada, era agradós comptar amb una aportació cabdal autòctona a la ciència, els cartògrafs mallorquins no eren astrònoms ni matemàtics i tenien l´adscripció gremial dels pintors. El pare Llompart i Ramon Pujades han deixat clar que no eren científics sinó simples pintors. L´atles català de Cresques no podia tenir cap influència en el descobriment d´Amèrica, a l´Atlàntic sols apareixen les costes properes al vell món. Molt diferent és el mapa de Martín Behaim on apareixen illes a l´Atlàntic, moltes d´elles mítiques, que Colón no pogué conèixer abans del primer viatge perquè el va presentar al rei de Portugal el 1493 quan el descobridor havia tornat i havia parlat amb el rei portuguès.
Dir que Colom va posar Sant Salvador a la primera illa americana a la que va arribar recordant Sant Salvador de Felanitx, és una ximplesa. Per tot el món cristià hi havia esglésies i santuaris dedicats a Sant Salvador (que és la Transfiguració), a la Enciclopèdia Catalana en trobam 45, el trobam a Marsella, a Florència, a Gènova..., Sant Salvador de Leire (on estan enterrats els primers reis de Navarra). A Galícia a San Salvador de Poyo mostren una casa-museu on diuen que va néixer el descobridor.
A Portocolom hi ha una exposició sobre Cristòfol Colom i Felanitx. Sembla que sols hi ha hagut una teoria sobre Colom felanitxer, la del suposat fill del príncep de Viana. Però n´hi ha hagut altres dues. La primera fou la de Renato Llanas de Niubó on a El enigma de Cristóbal Colón (1964) sosté que el descobridor era fill de Joan Colom de Felanitx i participà a la revolta forana. El llibre hi és però a una vitrina que posa Colom català. No hi ha cap llibre de la teoria de Rafel Bauzà Socias de Montuïri que sostenia que Colom era de Felanitx i pare de Joanot Colom i ell era descendent seu, publicà varis llibres en col·laboració amb Jaume E. Amengual. A l´exposició hi ha mencions de Coloms de Felanitx extretes de llibres sagramentals de la segona meitat del segle XVI i XVII, però cap dels Coloms del segle XV que jo tinc documentats i publicats al meu llibre ¿Dónde nació Cristóbal Colón? (Palma: El Tall, 1991) que per suposat no hi és a l´exposició. No hi ha ni la biografia del príncep de Viana de Manuel Iribarren que diu que estant a Mallorca deixà embarassada una tal Margarita, d´on Joan Cerdà es tragué l´absurda teoria de que el príncep seria el pare de Colom. Ni hi ha el document on Iribarren llegí que el príncep dirigí una carta al governador de Mallorca quan la carta està datada a Mallorca però dirigida al governador de Sicília i que ha estat publicada per Nito Verdera. Es diu que Joan Colom fou pare dels dos corsaris Colón al servei del rei de França. Els membres del Centre d´Estudis Colombins trobaren a França el testament del cunyat del famós corsari on se´l cità com a Casanova àlias Colom, i senyor del castell de Gallarbois, diòcesi de Ruan. Era francès no felanitxer.
Sembla estrany que representats de institucions donin supost a persones que sostenen teories sense fonament científic i amb el rebuig de la comunitat científica, per la qual està clar que Colom era català com he deixat clar a altres articles que he publicat a Tribuna.
* Doctor en Història

No hay comentarios: