DESMUNTANT MITES

Dia 4 de setembre el diari "Última Hora" me va publicar un article ("La introducció del català a Mallorca") que fou contestat per un empresari dia 14 ("Consideracions geopolítiques a n'Onofre Vaquer"). Vaig enviar una réplica, no l'han publicada i m'han dit que no la publicaran perquè tenen poc espai per cultura. L'article de réplica era aquest:
DESMUNTANT MITES
per Onofre Vaquer
Doctor en Història
    Dia 14 aquest diari publicava un article d'un empresari contestant al meu de dia 4. M'atribueix afirmacions que no he fet i que creu que jo vull fer derivar de l'exposició d'uns fets històrics que exposava, com que inexorablement el castellà s'havia d'imposar de forma natural. Jo el que he fet ha estat combatre mites i tòpics que molta gent creu i que no tenen fonament com que la Nova Planta imposà el castellà. Al segle XIX es formaren els mites espanyolistes després de crear l'estat espanyol el 1835 i més tard sorgiren alguns mites catalanistes. La crítica històrica ha desmuntat aquests mites però persones que no són historiador encara els escampen. Amb motiu del tricentenari s'han publicat algunes obres, tant espanyolistes com catalanistes, que insisteixen en les simplificacions en lloc dels matisos. Josep Fontana ha dit que hem de ser capaços de distingir la nostra postura com a ciutadans de la nostra aptitud científica. A l'historiador Joaquim Coll li preocupa que hi hagi un abús polític-ideològic i que per l'efervescència nacionalista del moment s'insisteixi en les simplificacions en lloc dels matisos. Joaquim Albareda, el que més ha estudiat la Guerra de Successió, ha dit que en la commemoració oficial del tricentenari ha primat l'agenda política i hi ha hagut una idealització de la situació anterior, i que cal fugir del anacronisme de projectar concepcions i vivències recents sobre un passat llunyà i idealitzat sobre la realitat present, massa sovint s'ha idealitzat des d'angles d'idealització i de mitificació. 
    L'article de l'empresari traspua els mites d'un discurs pamfletari, que no es basa en documentació arxivística, que interpreta la Guerra de Successió en termes de Castella contra Catalunya, lo qual, en paraules de García Cárcel, és fals i maniqueu. No és cert que Castella subjugui a Catalunya. Qui no ho tingui clar pot llegir els llibres "Cataluña y el absolutismo borbónico" de Roberto Fernández (rector la Universitat de Lleida), "Cataluña y España. Historia de una Pasión" d'Henry Kamen i "Entre Marte y Astrea. La Corona de Aragón en el siglo XVIII" d'Enrique Giménez (Universitat d'Alacant). És un error considerar que l'estat espanyol va existir abans del segle XIX, abans existia la monarquia hispànica amb diferents regnes amb lleis diferents i sistemes fiscals diferents. Sols a València s'imposaren les lleis castellanes però no a Catalunya ni a Mallorca. No hi ha centralització amb la Nova Planta, hi ha homogeneïtzació de institucions però cada regne, excepte València, segueix amb les seves lleis. És un tòpic considera que sols quedà el dret civil (això fou el 1889). La Nova Planta de Mallorca especifica que en tot lo no comprés s'aplicaran "todas las Reales Pragmáticas y Privilegios con que antiguamente se governava ese reyno".  El 10-9-1725 els regidors de Palma escriuen una carta al rei en que sol•liciten que a l'Audiència hi hagi magistrats de l'Antic Regne de Mallorca "por conservar Mallorca el antiguo derecho civil, penal, procesal y mercantil que no fue abolido en 1716". A Catalunya la Nova Planta estableix al article 42 "En tot el que no estigui en els capítols precedents... s'observen les Constitucions que abans hi havia a Catalunya, entenent-se que són de nou establertes". Els anys 1833-1836 es crea l'estat espanyol centralitzat i després la nació espanyola (segons Benet Anderson una nació és una comunitat imaginada), la història espanyolista (obra de Modesto Lafuente i Cánovas del Castillo) i es pitja l'accelerador per imposar el castellà. Si mirau el famós llibre "La persecució política de la llengua catalana", escrita per un senador socialista (Ferrer i Gironès) a la biblioteca del senat, voreu que la majoria de disposicions contra la nostra llengua són del segle XIX.