Cristòfol Colom mallorquí?

Avui dimarts 12 de juliol "Diario de Mallorca" publica un article meu sobre Colón. Diu així:

TRIBUNA

ONOFRE VAQUER BENNASAR*

Cristòfol Colom mallorquí?

Diumenge dia 3 de juliol Diario de Mallorca publicava una entrevista a Gabriel Verd on insistia en que el descobridor d’Amèrica era mallorquí i fill del príncep de Viana. Aquesta absurda tesi de Joan Cerdà (de la qual Verd s’ha apropiat sense citar-lo) no es compartida per cap historiador ni per cap aficionat a indagar l’origen de Colón. En canvi els mitjans de comunicació sembla que li donen un crèdit que no mereix, com si al donessin a un que digués que la terra es plana o que el sol gira entorn de la terra. El mateix passa a Catalunya amb Jordi Bilbeny que sosté que el Descobridor era Joan Colom i Bertran, quan s’ha trobat documentació notarial que demostra que aquest personatge era mort el 1488. A Omnium Cultural de Barcelona tenen un Centre d’Estudis Colombins que sostenen que Colom seria català, seguint les hipòtesis d’Ulloa, accepten qualsevol hipòtesi d’un Colom català, sempre com hipòtesi de treball, excepte les de Verd i Bilbeny per ser totalment impossibles. A dit centre vaig pronuncià una conferència demostrant que Colom era genovès i la publicaren al seu butlletí (es pot consultar a internet: www.cecolom.cat/media/files/file_460_1472.pdf). També queda clar a un article que vaig publicar al núm. 3 de la revista Segell (Palma: Lleonard Muntaner, 2006) i per la majoria de gent que va veure el debat públic que vaig tenir a Felanitx amb Gabriel Verd i que fou emès per IB3 a un documental. Diario de Mallorca el 26-8-2008 a Tribuna publicà el meu article “On va néixer Cristòfol Colom?” (el podeu veure al meu blog http://onofrevaquer.blogspot.com).
Per a la comunitat científica està clar que Cristòfol Colom era genovès. Ho diu ell al seu testament de 1497 i el fill Hernando al seu, així com tots els cronistes de principis del XVI. El document del 11-10-1496 pel que tres germans di Colombo de Quinto acorden que un d’ells anirà a Hispània a trobar-se amb Christoforum de Columbo armiratum regis Ispanie, enllaça la documentació genovesa amb el descobridor de Amèrica. A l’arxiu de Gènova s’ha trobat recentment altre protocol que ho confirma i un altre del Banc de San Giorgio on es diu que el Descobridor era fill de Domenico, ciutadà genovès. La pesquisa de Bobadilla, trobada a l’arxiu de Simancas, confirma que el germà Diego (D’Iago) i el pare foren teixidors.
L’hipòtesi de Cerdà partia d’una nota d’un biògraf que afirmava que estant a Mallorca el príncep de Viana havia deixat embarassada una tal Margalida (no Colom). El document ha estat trobat a l’arxiu de la Corona d’Aragó per Nito Verdera, amb l’ajuda de l’arxiver Jaume Riera Sans, i resulta que la carta està datada a Mallorca i es dirigeix al governador de Sicília, no el de Mallorca, i es refereix a una amant del príncep coneguda com a Margarita parmoritana (de Palerm). El príncep al seu testament, que vaig trobar a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, fa deixes als seus fills il•legítims i no n’hi ha cap de mallorquí. Diu Verd que sols el primogènit del rei podia ser governador general, però això sols és vàlid per Catalunya no pels altres regnes de la Corona on al virrei se’l anomena lloctinent i governador general. La concessió de la governació vitalícia i hereditària a unes terres per descobrir o guanyar no sols s’atorga a Colón, es va concedir a Alonso Fernández de Lugo, conqueridor i governador de La Palma i Tenerife. Diverses teories s’aferren al Terra Rubra que el pare Las Casas llegí a una esfera feta per Bartomeu Columbus de Terrarrubra, obviant que el mateix document diu que Gènova és la seva pàtria. No es refereix a l’Alqueria Rotja de Felanitx, ni a Tarroja de Segarra ni a un topònim proper a l’Alguer, sinó a un llogaret del municipi de Moconesi d’on procedia el padrí del Descobridor. El topònim Sant Salvador (que es refereix a la transfiguració) es trobava per tot, a Catalunya (46 topònims), Menorca (El Toro), Navarra (l’important monestir benedictí de Sant Salvador de Leire), Marsella, Florència... A Gènova l’actual església de Sant Salvador és del segle XVII però al XV n’he documentada una altre. Colombo abans que llinatge era nom, per Sant Columbà (monjo irlandès que el 612 fundà el monestir de Bobbio) i en català era Colom, grafia emprada a França al segles XIV i XV com a llinatge. El descobridor es deia Cristoforo di Colombo, el di indica que originàriament seria un nom, un patronímic. Els noms al canviar de país es traduïen. El 1595 don Baltasar Colombo diu que al seu llinatge en España llaman Colom. Diu Verd que el descobridor signava l’Almirant en català, degut a que no sap paleografia no sap que diu Almirante perquè la e està volada. Els pretesos catalanismes dels escrits del descobridor no són exclusius del català, són termes comuns en l’àmbit mediterrani com han demostrat Juan Gil i César Hernández.

* Doctor en Història