VIVES I MARCH

 VIVES I MARCH.- M'han demanat si coneixia en Jaume March que cit a un llibre meu a un document de 1480. Era un mercader convers valencià, descendent d'Ausies March, que vivia a Mallorca i seria el padrí de Joan Lluís Vives, el pare i padrí del qual també vivia a Mallorca. Quan comença a actuar la Inquisició a Mallorca tots deixen l'illa i van a València on naixerà Joan Lluís el 1492. No els va servir de res. La mare Blanca March mor el 1508 i la Inquisició crema els seus osos el 1529. Pitjor el va passar el pare que fou cremat viu el 1524 per heretge. Joan Lluís que, als 16 anys havia anant a estudiar a París, no tornà mai a Espanya, ensenyà a Bruges i a Oxvford i rebutja una càtedra a Alcalà. Ell no era judaitzant, era catòlic sincer.

ESPERANÇA DE VIDA AL XVII

 ESPERANÇA DE VIDA AL XVII.

Onofre Vaquer

La reconstrucció de famílies de Felanitx en que hi hem estat fet feina bastants d'anys arriba a la seva fi. Estam acabant de posar damunt les fitxes de família l'edat de defunció, per poder calcular l'esperança de vida, i després substituirem les que hi ha a la web llinatges de Mallorca.com. Donam un avanç. Cal dir que no coneixem l'edat de defunció de la totalitat de la població, bé perquè els llibres de defunció no donen dades suficients per diferenciar els homònims o perquè no coneixem la data del naixement.  

ALBATS. Els albats eren els nins morts abans de la primera comunió. Amb excepcions, no surten als llibres de defuncions abans de 1689 que denominen albats, tant minyons com minyones, abans de complir 11 anys. A la reconstrucció de famílies de Felanitx entre 1689 i 1704 inclós, hem trobat l'edat de defunció de 343 albats que moren a una mitjana de 2 anys. Un 12,8 % moren abans de complir un mes, un 28,3 % abans de l'any i un 64 % dels 3 anys. Un 23,3 % mor amb un any, un 12,5 % amb 2 anys, un 4 % amb 3 anys, un 4,6 % amb 4 anys,, un 5.3 % amb 5 anys, un 2,9 % amb 6 manys, un 2 % amb 7 anys, un 2 % amb 8 anys, un 1,1 % amb 9 anys i un 2.5 % am                     10 anys. Dels que moren al primer mes de vida 44 ho fan abans del mes, 11 amb un mes, 12 amb 2, 6 amb 3, 10 amb 4, 10 amb 5, 9 amb 6, 19 amb 7, 7 amb 8, 5 amb 9, 14 amb 10 i 8 amb 11 mesos.

FADRINS. Des de 1590 durant un segle hem pogut documenar l'edat de defunció de 162 fadrins, mentre que en 15 anys documentarem la de 234 albats, indici de que la majoria dels que arribaven a adults es casaven. Els fadrins, els que moren amb més de 10 anys, ho fan a una mitja de 26 anys, un 22,6 % ho fan entre els 11 i 15 anys, un 20 % entre els 16 i els 20, un 18,2 % entre els 21 i 25, pocs dels que superin aquesta edat es casaran, l'edat mitjana al matrimoni els anys 1676-1700 era de 25 anys. Entre els 26 i els 29 % moren el 13,2 %, entre el 30 i el 39 % el 10,7 %, entre 40 i 49 el 7.5 %, entre els 50 i els 59 el 2,5 %, entre els 60 i el 69 % el 3,7, i amb més de 70 anys moren dos fadrins de 73 anys, que són l'1,2 %.

Les dones es casaven a una mitjana entre 19,6 anys i 22,5 segons periodes. De 143 fadrines, mortes després dels 10 anys,  un 60 % ho fan abans dels 21 anys, edat se casar-se, ja que un 25,8 % mor entre els 11 i els 15 i un 34,2 % entre els 16 i el 20, un 16 % entre el 21 i 25, un 9 % entre els 26 i 29, un 8,4 % entre els 30 i 39, 

Me falten unes poques defuncions d'adults per calcular l'esperança de vidamb exactitud. A la nostra tesi per conèixer la mortalitat infantil haviem comparat les llistes de confirmats el 1610  (primera coneguda per Felanitx) amb les dades de reconstrucció de famílies. Quan un bisbe visitava una parròquia confirmava tots els nins batiats després de l'anterior visita. Es confirmen els nascuts entre 1597 i 1610. Podem suposar que els que no es confirmen han mort. Dels  menors de 14 anys havien mort el 44,3 % dels nins i el 45 % de les nines. La major mortalitat es donava al primer any de vida. A Felanitx a principis del segle XVII l'esperança de vida al naixement era de 23 anys. Al Felanitx de la segona meitat del segle XVII els homes que es casen moren a una mitja de 48 anys i les dones de 38, ja que moltes dones morien de part. Al País valencià, al segle XVIII, l'esperança de vida al naixement oscil·la entre els 17 i els 23 anys segons la parròquia.

Es publicarà l setmanari Felanitx

ESCLAUS A EIVISSA

 

ADN DE COLÓN

 

ORIGEN DE COLON

 

El llindar de la modernitat

 

ELS NEGRERS MENORQUINS

 El setmanari Felanitx del 21-12-2023 me publica aquest article:

 

ELS NEGRERS MENORQUINS

Onofre Vaquer

El tractat d'Utrech donà a Gran Bretanya el monopoli d'anar a vendre esclaus negres africans a Amèrica. Els anglesos foren els grans esclavistes però el 1807 el Parlament britànic prohibí el tràfic d'esclaus, Espanya s'hi adherir el 1817 i ajornà l'entrada al 1820. Es prohibia portar esclaus d'Àfrica a Amèrica, però els que eren esclaus no eren alliberats excepte a la península i Balears a partir del 1835, i el darrer esclau a Cuba no serà alliberat fins el 1886. Els comerç era il·legal però continua clandestinament fins a Cuba, malgrat la flota britànica encalçava els vaixells negrers i els capturava, atacava les factories i portava els negrers davant un jutge britànic. Aquí es fan grans fortunes fins el 1845 en que les Corts espanyoles aproven una llei de repressió del tràfec d'esclaus. Personatges que es feren rics a Cuba amb l'esclavisme tornen a la península, inverteixen en diverses empreses, són mecenes i persones respectables, com Antonio López, marquès de Comilles, i Joan Guell. S'ha dit que sense els capitals repatriats de Cuba pels esclavistes catalans no hi hauria modernisme a Barcelona.

Hi ha menorquins que participen en el lucratiu comerç negrer, antics corsaris que al passar Menorca a Espanya no podran seguir capturant vaixells francesos. Aquests no estaran a Cuba sinó a les factories africanes del golf de Biafra (a l'illa de Corisco i a la desembocadura del riu Pongo), a Gambia i a Moçambic. Allà compraven esclaus a reietons que els capturaven a altres tribus, els tancaven a barracons i els venien a vaixells negrers. Intercanviaven esclaus per mercaderies com licors, teixits, pólvora, tabac, ferro.  Miquel Pons va veure com els anglesos destruïen la seva factoria de Corsico i el jutjaven a Londres, fou posat en llibertat per pressions espanyoles. Altres menorquins que estarien a factories africanes porten els llinatges Sintes, Costa, Vidal, Pons o Capó, destacant els germans Vinnent Vives que aconseguiren grans fortunes, Francesc seria batle de Maó i funcionari d'hisenda, i Antoni seria un personalitat a Madrid[1].

Jose Martia Quintana publicà una novel·la històrica, L'afortunada vida de Martí Olivar (Moll, 2023), biografia d'un mariner que s'establí a Cuba des on com a capità feia viatges a Corsigo per comprar esclaus i vendrer-los a Cuba, invertir en altres empreses i en ser molt ric passà a viure a Cadis i després a Madrid. Me demanava si Quintana s'havia inspirat en un personatge real com a protagonista de la seva novel·la. Idò sí, des de que s'establí a Cadis és la vida d'Antoni Vinnent. Els dos personatges inverteixen en banca, navilieres, ferrocarrils, fundadors del Banco de Castilla i del Hispano Colonial i seran senadors vitalicis, nomenats per Isabel II, i marquesos. Vinnent no havia viscut a Cuba com Olivar, sinó a les factories africanes, fent viatges a Cuba per vendre esclaus, fins que el 1844 s'establí a Cadis.    

---

[1] Carbonell, Martí: La participació dels menorquins en el lucratiu comerç negrer (Diari de Menorca 31-10-2018).