VIVES I MARCH

 VIVES I MARCH.- M'han demanat si coneixia en Jaume March que cit a un llibre meu a un document de 1480. Era un mercader convers valencià, descendent d'Ausies March, que vivia a Mallorca i seria el padrí de Joan Lluís Vives, el pare i padrí del qual també vivia a Mallorca. Quan comença a actuar la Inquisició a Mallorca tots deixen l'illa i van a València on naixerà Joan Lluís el 1492. No els va servir de res. La mare Blanca March mor el 1508 i la Inquisició crema els seus osos el 1529. Pitjor el va passar el pare que fou cremat viu el 1524 per heretge. Joan Lluís que, als 16 anys havia anant a estudiar a París, no tornà mai a Espanya, ensenyà a Bruges i a Oxvford i rebutja una càtedra a Alcalà. Ell no era judaitzant, era catòlic sincer.

ANTONI OBRADOR. In Memoriam

El pasat dimarts morí Antoni Obrador Adrover, Ximarrí, metge, cap del equip de digestiu de l'Hospital de Son Dureta, del que havia estat director. Tenia 56 anys. Després d'estudiar el batxiller laboral elemental a Felanitx, estudià el superior a Sevilla. Anà a la Universitat de Navarra de l'Opus Dei a estudiar medicina i acabà a la de Barcelona. L'Opus el va decebre molt i escrigué un llibre molt crític que intentà que li publicassin a l'estranger i no ho va aconseguir.

Voldria recordar dues activitats que ferem junts.

Ferem dos campaments amb nins del poblat gitano de Palma. Serien els anys 1970 i 1971. L'iniciativa fou de Jaume Caldentey, que feia de mestre al poblat, i que ens demanà la nostra ajuda. Antoni Obrador fou el vertader cap director i organitzador del campament. Publicà un article sobre el mateix a la revista catalana Oriflama.

Quan en Toni estudiava a Barcelona va voler organitzar una Associació d'Antics Alumnes de l'Institut Laboral de Felanitx. Convocà una assamblea i a mi m'elegiren president perque jo vivia a Mallorca i els impulsors a Barcelona. Segons en Toni no s'havien de pagar quotes i havia de servir perque tot aquell que volgués fer una activitat trobàs cobertura legal per fer-la. Jo m'encarregaria de demanar els permisos. La primera activitat fou un recital d'en Pi de la Serra al parc municipal. En Toni dugué el cantant i jo vaig demanar els permisos. Passat un temps el batle en digué que el Servei d'Informació Militar li havia demanat qui era jo que duia en Pi de la Serra i que m'havia salvat dient que era un cap de turc. Commemorarem la festa del treball amb una conferència sobre els drets dels treballadors que vaig donat jo que estuava de Graduat Social a més d'Història. Vingué en Miquel Gelabert Bordoy (avui actor professional a qui veiem sovint per TV3 o damunt els escenaris dirigit per Calixto Bieito o amb la Fura dels Baus) amb dos amics catalans, que havien estudiat a l'Intitut del Teatre de Barcelona, que volien fer un espectacle teatral i demanarem permisos i el parc municipal perque ho fessin. Vingué en Maikel que volia fer una sessió pública de Morbosis, una película que havia rodat, i la ferem a Sant Alfons.

En Toni ens ha deixat molt jove, al igual que no fa molt un altre Toni, En Toni Monserrat Moll amb qui fundarem una associació d'estudiants (la OEU) i una cooperativa de llibres (la Cooperativa Estudiantil Balear).