CAPTIUS

CAPTIUS

Onofre Vaquer

Els corsaris barbarescs crearen un flux continu de captius cap el Nord d’Àfrica capturats a naus i a incursions a terres de cristians. Alguns d’aquests captius seran galiots a les galeres, altres faran treballs a les ciutats. Es fan gestions pel seu rescat tant per familiars, a través de mercaders, o d’ordres redemptores.

Victòria Burguera i Puigserver, natural de Campos, llegí la seva tesi doctoral a la Universitat de Barcelona amb el títol Els perills de la mar. Pirateria, captiveri i gestió del conflicte marítim a la Corona d’Aragó (1410-1458). Després publicà Entre el negoci privat i la caritat popular. La redempció de captius a la Corona d’Aragó baixmedieval (1410-1458), CSIC, 2024. Es centre principalment en el regne de Mallorca. També hi havia captius musulmans a terres cristianes que al alliberar-se pagaven llicències per sortir que consten a la documentació del Reial Patrimoni, on consta els ports on van. A l’època estudiada el principal destí és Tunis i després Bugia i Alger, mentre que des de València van al regne de Granada. Mercaders conversos són intermediaris en la redempció de captius musulmans. Estudia les col·lectes destinades a les redempcions que es centralitzaven a la Seu.    

En Ramon Rosselló i en Jaume Bover havien publicat Captius cristians de Mallorca al nord d’Àfrica. Segle XV. Una relació (a América i Mallorca, 1991). Albert Cassanyes publicà La Iglesia de Mallorca y la redención de cautivos en la Baja Edad Media (Espacio, Tiempo y Forma, nº 32, 2019).

Les captures augmentaren al segle XVI quan els germans Barba-rossa establiren regències corsàries a Alger i Tunis posant-se sota la protecció de l’imperi otomà. El 1535 Barba-rossa s’emportà 800 captius de Maó i el 1558 els turcs s’emportaren 3.452 persones de Ciutadella a Constantinoble. Es calcula que a principis del XVII a Alger hi havia 25.000 captius.

El 2014 vaig publicar Captius i renegats al segle XVII. Mallorquins captius entre musulmans. Renegats davant la Inquisició de Mallorca (El Tall). Vaig disposar de fonts de les que no disposa a l’època medieval que donen molta informació sobre la vida dels captius. En primer lloc els Concessos matrimonials ja que quan la viuda d’un captiu es vol casar els companys de captiveri que han tornat, relaten com fou capturat, la feina que feia i com morí. Altra font són el processos inquisitorials ja que els que havien renegat, fent-se musulmans, sovint tornaven, es presentaven als inquisidors, demanen perdó i són perdonats, si bé alguns seran reclosos a algun monestir per la seva instrucció. Coneixem molt bé tots els detalls de la vida de 225 renegats, conten la seva captura, la seva venta, les relacions amb el seu patró, la seva conversió i la seva fuita o captura. La vida d’algun renegat supera qualsevol novel·la d’aventures. Els renegats que plantegen tornar a les terres cristianes s’enrolaven com a corsaris per anar contra cristians, i al arribar a Formentera o a Cala Murta baixaven a cercar llenya o aigua i fugien. Deien que es feren musulmans pels mal tractaments dels seus patrons, però que es convertiren de paraula però no de cor, que no anaven a les mesquites i resaven el rosari. Els que eren capturats no eren perdonats, solien acabar remant a les galeres cristianes. La Corona lliurava grans quantitats de diners a les ordres redemptores per alliberar captius però també familiars pagaven el rescat.  Els corsaris mallorquins no sols capturaven musulmans també ho feien amb els tripulants de naus franceses que donaven llibertat als casats i obligaven als fadrins a unir-se a ells, mentre que els francesos posaven als mallorquins a remar a les galeres. 

(Setmanari Felanitx 2-10-2025)