Sr. Director: el domingo 30 de octubre el diario de su digna dirección llevaba el siguiente titular La era ZP deja el doble de parados. Creo que no hay que mirar sólo la evolución de los parados sino también la de los ocupados. El 2004, cuando Rodríguez Zapatero, accedió al poder, había en España 17.011.800 millones de ocupados, el 2007 habían pasado a 19.152.300, un incremento de 2.110.500 ocupados. Mucha gente de países menos desarrollados venía a España a trabajar. En un instituto de Palma tuve un grupo de 36 alumnos de los que 34 eran extranjeros, sus padres habían venido para trabajar en la construcción. Después vino el estallido de la burbuja inmobiliaria, tras la quiebra de un banco norteamericano que concedía préstamos hipotecarios a personas que no podían pagarlos, y muchas gente perdió su empleo. A pesar de todo hay más personas ocupadas que en 2004, el 2010 había en España 4.632.400 parados y 18.355.500 ocupados, un millón 444.700 ocupados más que en 2004. La especulación inmobiliaria y la ley del suelo que había hecho el gobierno del PP calentaron el sector de la construcción que llegó a la saturación y las restricciones crediticias de los bancos hicieron el resto.
Onofre Vaquer
lunes, 31 de octubre de 2011
viernes, 28 de octubre de 2011
ORIGEN DE COLÓN
ULTIMA HORA
Diumenge 23 publicaveu a una nota “Los representantes de las instituciones no pueden dar su apoyo a entidades que defienden ideas sin ningún fundamento científico acreditado y con el rechazo de la comunidad educativa”, referint-vos a S’Academi de sa Llengo Baleà. Totalment d’acord però demanaria que aquest principi es fes extensiu als mitjans de comunicació i no tan sols en el tema de la llengua catalana. A Mallorca veiem que els mitjans de comunicació recullen les opinions d’indocumentats que sostenen que Cristòfol Colom era mallorquí i fill del príncep de Viana, i a Catalunya al que defensen que el Descobridor era Joan Colom Bertran (per cert documentat com a mort el 1484). Les múltiples teories distintes de la genovesa no compten amb cap document i es fàcil desmuntar els dois que diuen. Per tota la comunitat científica Colom era genovès
Cap teoria pot desbancar la genovesa oficial sense aportar documents i la genovesa en té. Tots els cronistes del XVI consideren que Colón era genovès, i ell mateix ho confirma a la institució de mayorazgo. El document del 11-10-1496 pel que tres germans Colombo de Quinto acorden que un d’ells anirà a Hispània a trobar-se amb Christoforum de Columbo armiratum regis Ispanie, enllaça la documentació genovesa amb el descobridor de Amèrica.
Vaig donar una conferència a Omnium Cultural de Barcelona, on creuen que Colón era català, exposant la genovesitat del descobridor. El treball ha estat publicat el 2008 al número 44 del bolletí del Centre d’Estudis Colombins de dita entitat (es pot consultar a internet: www.cecolom.cat/media/files/file_460_1472.pdf).. També el número 3 de la revista Segell (Palma: Lleonard Muntaner), publica altre treball meu on queda clar que Colón era genovès.
Onofre Vaquer
Doctor en Història
(Publicat a "Última Hora" el 28 d'octubre de 2011)
L'EXPOSICIÓ COLOMBINA)
A la Casa de Cultura hi ha una exposició sobre Cristòfol Colom i Felanitx. Sembla que sols hi ha hagut una teoria sobre Colom felanitxer, la del suposat fill del príncep de Viana. Però n’hi ha hagut altres dues. La primera fou la de Renato Llanas de Niubó on a “El enigma de Cristóbal Colón” (1964) sosté que el descobridor era fill de Joan Colom de Felanitx i participà a la revolta forana. El llibre hi és però a una vitrina que posa Colom català. No hi ha cap llibre de la teoria de Rafel Bauzà Socias de Montuïri que sostenia que Colom era de Felanitx i pare de Joanot Colom i ell era descendent seu, publicà varis llibres en col•laboració amb Jaume E. Amengual. A l’exposició hi ha mencions de Coloms de Felanitx extretes de llibres sagramentals de la segona meitat del segle XVI i XVII, però cap dels Coloms del segle XV que jo tinc documentats i publicats al meu llibre ¿Dónde nació Cristóbal Colón? (Palma: El Tall, 1991) que per suposat no hi és a l’exposició. No hi ha ni la biografia del príncep de Viana de Manuel Iribarren que diu que estant a Mallorca deixà embarassada una tal Margarita, d’on Joan Cerdà es tragué l’absurda teoria de que el príncep seria el pare de Colom. Ni hi ha el document on Iribarren llegí que el príncep dirigí una carta al governador de Mallorca quan la carta està datada a Mallorca però dirigida al governador de Sicília i que ha estat publicada per Nito Verdera.
Es diu que Joan Colom fou pare dels dos corsaris Colón al servei del rei de França. Els membres del Centre d’Estudis Colombins trobaren a França el testament del cunyat del famós corsari on se’l cità com a Casanova àlias Colom i senyor del castell de Gallarbois, diòcesi de Ruan. Era francès no felanitxer.
Onofre Vaquer
(Publicat al setmanari Felanitx el 28 d'octubre de 2011)
Diumenge 23 publicaveu a una nota “Los representantes de las instituciones no pueden dar su apoyo a entidades que defienden ideas sin ningún fundamento científico acreditado y con el rechazo de la comunidad educativa”, referint-vos a S’Academi de sa Llengo Baleà. Totalment d’acord però demanaria que aquest principi es fes extensiu als mitjans de comunicació i no tan sols en el tema de la llengua catalana. A Mallorca veiem que els mitjans de comunicació recullen les opinions d’indocumentats que sostenen que Cristòfol Colom era mallorquí i fill del príncep de Viana, i a Catalunya al que defensen que el Descobridor era Joan Colom Bertran (per cert documentat com a mort el 1484). Les múltiples teories distintes de la genovesa no compten amb cap document i es fàcil desmuntar els dois que diuen. Per tota la comunitat científica Colom era genovès
Cap teoria pot desbancar la genovesa oficial sense aportar documents i la genovesa en té. Tots els cronistes del XVI consideren que Colón era genovès, i ell mateix ho confirma a la institució de mayorazgo. El document del 11-10-1496 pel que tres germans Colombo de Quinto acorden que un d’ells anirà a Hispània a trobar-se amb Christoforum de Columbo armiratum regis Ispanie, enllaça la documentació genovesa amb el descobridor de Amèrica.
Vaig donar una conferència a Omnium Cultural de Barcelona, on creuen que Colón era català, exposant la genovesitat del descobridor. El treball ha estat publicat el 2008 al número 44 del bolletí del Centre d’Estudis Colombins de dita entitat (es pot consultar a internet: www.cecolom.cat/media/files/file_460_1472.pdf).. També el número 3 de la revista Segell (Palma: Lleonard Muntaner), publica altre treball meu on queda clar que Colón era genovès.
Onofre Vaquer
Doctor en Història
(Publicat a "Última Hora" el 28 d'octubre de 2011)
L'EXPOSICIÓ COLOMBINA)
A la Casa de Cultura hi ha una exposició sobre Cristòfol Colom i Felanitx. Sembla que sols hi ha hagut una teoria sobre Colom felanitxer, la del suposat fill del príncep de Viana. Però n’hi ha hagut altres dues. La primera fou la de Renato Llanas de Niubó on a “El enigma de Cristóbal Colón” (1964) sosté que el descobridor era fill de Joan Colom de Felanitx i participà a la revolta forana. El llibre hi és però a una vitrina que posa Colom català. No hi ha cap llibre de la teoria de Rafel Bauzà Socias de Montuïri que sostenia que Colom era de Felanitx i pare de Joanot Colom i ell era descendent seu, publicà varis llibres en col•laboració amb Jaume E. Amengual. A l’exposició hi ha mencions de Coloms de Felanitx extretes de llibres sagramentals de la segona meitat del segle XVI i XVII, però cap dels Coloms del segle XV que jo tinc documentats i publicats al meu llibre ¿Dónde nació Cristóbal Colón? (Palma: El Tall, 1991) que per suposat no hi és a l’exposició. No hi ha ni la biografia del príncep de Viana de Manuel Iribarren que diu que estant a Mallorca deixà embarassada una tal Margarita, d’on Joan Cerdà es tragué l’absurda teoria de que el príncep seria el pare de Colom. Ni hi ha el document on Iribarren llegí que el príncep dirigí una carta al governador de Mallorca quan la carta està datada a Mallorca però dirigida al governador de Sicília i que ha estat publicada per Nito Verdera.
Es diu que Joan Colom fou pare dels dos corsaris Colón al servei del rei de França. Els membres del Centre d’Estudis Colombins trobaren a França el testament del cunyat del famós corsari on se’l cità com a Casanova àlias Colom i senyor del castell de Gallarbois, diòcesi de Ruan. Era francès no felanitxer.
Onofre Vaquer
(Publicat al setmanari Felanitx el 28 d'octubre de 2011)
viernes, 9 de septiembre de 2011
EL PP I LA FISCALITAT
EL PP I LA FISCALITAT
L’únic punt inamovible dels diversos programes del PP és que els rics han de pagar pocs impostos. Quan Aznar va arribar a la presidència del govern el primer que va fer va ser un decret-llei baixant el tipus màxim a pagar d’IRPF, el que pagaven els que tenien més rendes. A la passada legislatura autonòmica a algunes comunitats autònomes governades per socialistes es un puja un punt l’IRPF a les rendes superiors a 100.000 euros. A Balears el govern ho proposà però PP i UM ho tombaren al Parlament. Si s’hagués aprovat s’haurien recaptat 300 milions d’euros que li haurien anat bé al Govern en un moment com l’actual en que han baixat els ingressos prevists.
Rajoy diu que el PP no pujarà cap impost i que baixarà l’impost de societats, que afecta als que tenen accions no als més pobres. Diu que no retallarà serveis socials, ¿com ho farà?. A les eleccions municipals i autonòmiques d’enguany el PP ha accedit a governs on abans no comandaven i es queixen dels deutes que han deixats els altres. Cal recordar que el municipi més endeutat d’Espanya, amb diferència, és el de Madrid i la comunitat més endeutada la de València, on fa anys que governen els populars. Deutes que han trobat venen de quan governaven ells, en el cas de Palma encara no s’ha pagat el primer parc de les Estacions, dissenyat per Carme Pinós, que fou destruït per fer l’estació intermodal. A Palma quan estaven a l’oposició s’oposaren a que l’Ajuntament demanés un crèdit de 20 milions i quan arribaren al poder ho demanaren totd’una. L’Ajuntament no ha tingut problemes de liquidesa, paga a les entitat aviat, fins i tot ha avançat diners abans d’acabar les activitats. Diuen que no tenen diners però totd’una han trobat 196.000 euros per espanyar un carril bici, han llevat serveis i pujaran el bus i llevaren la gratuïtat als menors de 16 anys. A municipis on
El Consell de Mallorca té problemes de liquidesa perquè el Govern no els ha traspassat el que els deu. Però no és problema de dèficit, l’any passat tingueren 22 milions de superàvit. Aprofiten l’avinentesa per eliminar el que no els interessa o molesta com la televisió de Mallorca, les subvencions a cursos de català i entitats culturals. El Govern Balear retarda el pagament de subvencions a entitats per enfonsar-les, van per l’Obra Cultural Balear i pel GOB (que ha hagut de fer un ERE per no poder pagar els seus treballadors). En els retalls que fan ¿perquè no suprimeixen la promoció turística i que els hotelers paguin la publicitat que els beneficia?.
Onofre Vaquer
L’únic punt inamovible dels diversos programes del PP és que els rics han de pagar pocs impostos. Quan Aznar va arribar a la presidència del govern el primer que va fer va ser un decret-llei baixant el tipus màxim a pagar d’IRPF, el que pagaven els que tenien més rendes. A la passada legislatura autonòmica a algunes comunitats autònomes governades per socialistes es un puja un punt l’IRPF a les rendes superiors a 100.000 euros. A Balears el govern ho proposà però PP i UM ho tombaren al Parlament. Si s’hagués aprovat s’haurien recaptat 300 milions d’euros que li haurien anat bé al Govern en un moment com l’actual en que han baixat els ingressos prevists.
Rajoy diu que el PP no pujarà cap impost i que baixarà l’impost de societats, que afecta als que tenen accions no als més pobres. Diu que no retallarà serveis socials, ¿com ho farà?. A les eleccions municipals i autonòmiques d’enguany el PP ha accedit a governs on abans no comandaven i es queixen dels deutes que han deixats els altres. Cal recordar que el municipi més endeutat d’Espanya, amb diferència, és el de Madrid i la comunitat més endeutada la de València, on fa anys que governen els populars. Deutes que han trobat venen de quan governaven ells, en el cas de Palma encara no s’ha pagat el primer parc de les Estacions, dissenyat per Carme Pinós, que fou destruït per fer l’estació intermodal. A Palma quan estaven a l’oposició s’oposaren a que l’Ajuntament demanés un crèdit de 20 milions i quan arribaren al poder ho demanaren totd’una. L’Ajuntament no ha tingut problemes de liquidesa, paga a les entitat aviat, fins i tot ha avançat diners abans d’acabar les activitats. Diuen que no tenen diners però totd’una han trobat 196.000 euros per espanyar un carril bici, han llevat serveis i pujaran el bus i llevaren la gratuïtat als menors de 16 anys. A municipis on
El Consell de Mallorca té problemes de liquidesa perquè el Govern no els ha traspassat el que els deu. Però no és problema de dèficit, l’any passat tingueren 22 milions de superàvit. Aprofiten l’avinentesa per eliminar el que no els interessa o molesta com la televisió de Mallorca, les subvencions a cursos de català i entitats culturals. El Govern Balear retarda el pagament de subvencions a entitats per enfonsar-les, van per l’Obra Cultural Balear i pel GOB (que ha hagut de fer un ERE per no poder pagar els seus treballadors). En els retalls que fan ¿perquè no suprimeixen la promoció turística i que els hotelers paguin la publicitat que els beneficia?.
Onofre Vaquer
lunes, 5 de septiembre de 2011
ARTICLE DE LUCÍA ETXEBARRIA
Molt bo l'article de Lucía Etxebarría al Magazine d'ahir.
SIMPATÍA POR EL DÉBIL LUCÍA ETXEBARRIA
Un hombre como los demás
NO SÓLO ME EDUQUÉ en la fe católica, sino que creí fervientemente en ella durante muchos años. El Jesucristo al que yo amaba era aquel que había hablado de
ofrecer al enemigo la otra mejilla si te golpeaban una, frente al “ojo por ojo y diente por diente” de la ley del talión; el que quería que se acercasen a él los niños, los ladrones y las prostitutas (a día de hoy quizá nos cuesta entender por qué incluyó a los tres grupos en la misma categoría, pero basta con leer el Antiguo Testamento para entender que los antiguos judíos, como sociedad no natalista que eran, no respetaban a los menores); el que impidió que lapidaran a una adúltera, el que expulsó a los mercaderes del templo y el que creía más fácil que un camello pasara por el ojo de una aguja que un rico entrara en el reino de los cielos. El Jesucristo al que yo amé era, pues, un revolucionario y un firme defensor de la justicia social. Mi Jesucristo no creía en disciplinas ni cilicios, ni en jerarquías ni oropeles. Era sencillo y franco, comprensivo, amoroso.
Más tarde, con Juan Pablo II, la Iglesia católica experimentó una deriva reaccionaria y ultraconservadora culminada con la beatificación del fundador del Opus Dei, una Obra que viola el derecho canónico y el penal al abrir la correspondencia de sus numerarios y revelar el secreto de confesión, que impone a sus numerarios la mortificación corporal y, por lo tanto maltrata, y que se ha convertido, más que en una orden religiosa, en una poderosísima empresa multinacional. Se me decía que yo debía aceptar eso porque el Papa, por dogma, es infalible. Pero ¿qué hombre infalible, tras que se destapara el escándalo de los abusos y maltratos masivos a menores en los orfanatos católicos irlandeses, no sólo no se dignaba a hablar con las víctimas sino que, para colmo. se negaba a enviar a los criminales a la cárcel? ¿Qué Papa infalible podía apoyar a un pederasta (que abusó de sus propios hijos), ladrón, malversador, polígamo y morfinómano como Marcial Maciel? ¿Qué hombre infalible pudo cerrar los ojos ante los cientos, miles, de cartas y testimonios que estuvieron llegando al Vaticano durante treinta años, treinta, revelando lo que luego la justicia de los hombres probó, que el amigo al que el Papa besó en público abusaba de menores? Un dogma de fe cayó, pues, y me alejé de la Iglesia vaticana, pero no del credo cristiano, que sigue constituyendo el ideario ético por el que me rijo.
Me quedé, pues, sola, sin Iglesia a la que acudir ni congregación con la que relacionarme, pero nunca he dejado de ser cristiana. Soy una de tantas cristianas que se han alejado, con enorme pesar de la Iglesia vaticana. Por lo tanto, no quiero sufragar con mis impuestos la reciente visita del Papa. No porque no sea creyente, sino más bien por todo lo contrario. Creo que los 60 millones de euros que vamos a pagar entre todos los ciudadanos de Madrid podrían destinarse a causas mucho más urgentes, y que resulta frívolo gastar semejante cantidad en la visita papal cuando atravesamos una de las peores crisis económicas de la historia de nuestro país. ¿Que la visita atrae turismo? Más turismo atrae, por ejemplo, el festival de música electrónica de Barcelona o los conciertos de U2, y nadie me pide que contribuya a sufragarlos.
SIMPATÍA POR EL DÉBIL LUCÍA ETXEBARRIA
Un hombre como los demás
NO SÓLO ME EDUQUÉ en la fe católica, sino que creí fervientemente en ella durante muchos años. El Jesucristo al que yo amaba era aquel que había hablado de
ofrecer al enemigo la otra mejilla si te golpeaban una, frente al “ojo por ojo y diente por diente” de la ley del talión; el que quería que se acercasen a él los niños, los ladrones y las prostitutas (a día de hoy quizá nos cuesta entender por qué incluyó a los tres grupos en la misma categoría, pero basta con leer el Antiguo Testamento para entender que los antiguos judíos, como sociedad no natalista que eran, no respetaban a los menores); el que impidió que lapidaran a una adúltera, el que expulsó a los mercaderes del templo y el que creía más fácil que un camello pasara por el ojo de una aguja que un rico entrara en el reino de los cielos. El Jesucristo al que yo amé era, pues, un revolucionario y un firme defensor de la justicia social. Mi Jesucristo no creía en disciplinas ni cilicios, ni en jerarquías ni oropeles. Era sencillo y franco, comprensivo, amoroso.
Más tarde, con Juan Pablo II, la Iglesia católica experimentó una deriva reaccionaria y ultraconservadora culminada con la beatificación del fundador del Opus Dei, una Obra que viola el derecho canónico y el penal al abrir la correspondencia de sus numerarios y revelar el secreto de confesión, que impone a sus numerarios la mortificación corporal y, por lo tanto maltrata, y que se ha convertido, más que en una orden religiosa, en una poderosísima empresa multinacional. Se me decía que yo debía aceptar eso porque el Papa, por dogma, es infalible. Pero ¿qué hombre infalible, tras que se destapara el escándalo de los abusos y maltratos masivos a menores en los orfanatos católicos irlandeses, no sólo no se dignaba a hablar con las víctimas sino que, para colmo. se negaba a enviar a los criminales a la cárcel? ¿Qué Papa infalible podía apoyar a un pederasta (que abusó de sus propios hijos), ladrón, malversador, polígamo y morfinómano como Marcial Maciel? ¿Qué hombre infalible pudo cerrar los ojos ante los cientos, miles, de cartas y testimonios que estuvieron llegando al Vaticano durante treinta años, treinta, revelando lo que luego la justicia de los hombres probó, que el amigo al que el Papa besó en público abusaba de menores? Un dogma de fe cayó, pues, y me alejé de la Iglesia vaticana, pero no del credo cristiano, que sigue constituyendo el ideario ético por el que me rijo.
Me quedé, pues, sola, sin Iglesia a la que acudir ni congregación con la que relacionarme, pero nunca he dejado de ser cristiana. Soy una de tantas cristianas que se han alejado, con enorme pesar de la Iglesia vaticana. Por lo tanto, no quiero sufragar con mis impuestos la reciente visita del Papa. No porque no sea creyente, sino más bien por todo lo contrario. Creo que los 60 millones de euros que vamos a pagar entre todos los ciudadanos de Madrid podrían destinarse a causas mucho más urgentes, y que resulta frívolo gastar semejante cantidad en la visita papal cuando atravesamos una de las peores crisis económicas de la historia de nuestro país. ¿Que la visita atrae turismo? Más turismo atrae, por ejemplo, el festival de música electrónica de Barcelona o los conciertos de U2, y nadie me pide que contribuya a sufragarlos.
miércoles, 24 de agosto de 2011
Dois sobre el català i Colón
Avui dimecres 24 Diario de Mallorca publica una carta meva sobre el ressó que tenen els mitjans de comunicació les opinions d’alguns ignorants. Diu així:
En causa perplexitat veure com els mitjans de comunicació es fan ressò de les opinions de persones ignorants en determinada matèria sobre la que pontifiquen en contra del que és admès per la comunitat científica amb la pretensió de que els seus dois siguin admesos per la opinió pública. En tenim dues mostres al Diario de Mallorca del dissabte 20 d’agost. Una carta arriba a sostenir que el balear és una llengua diferent del català que es començaria a parlar després de la conquesta romana del 123 a .C., doi que cap filòleg avalaria, i donant com argument de que és una llegua diferent la utilització de l’article salat, obviant que aquest s’ha emprat i encara s’empra a certes zones de l’Empordà com a Calella. La Premsa Forana de Mallorca fa anys va prendre la determinació de no publicà cartes amb dois filològics en matèria de llengua. L’altra mostra són unes declaracions de Felipe Colón de Carvajal donant credibilitat al doi de que Cristòfol Colom va néixer a Felanitx i era fill del príncep de Viana. A un article a Tribuna d’aquest diari el 12 de juliol deixava clar tal impossibilitat i que per tota la comunitat científica està clar que era genovès. A l’entrevista es cita el document Borromeo que fins i tot per Lluís Ulloa, origen de totes les teories del Colom català, es una falsificació. La lletra de dit document copia la lletra de finals del segle XVI i està datat a finals del XV. L’original de dit document ningú sap on és, sols es coneix una fotografia que publicà el diari ABC poc després de que Ulloa afirmés que el Descobridor seria d’algun lloc on es parlés català. El text té anacronismes com quan parla de les Índies Occidentals, expressió que encara no s’emprava el 1494. Cap historiador europeu fa costat als dois que diu Gabriel Verd i no té cap valor l’adhesió de persones que saben història i que no han investigar res. L’entrevistat té una cosina, amb casa a Mallorca, que és historiadora, Nunciada Colón de Carvajal, ¿perquè no l’han entrevistat a ella?.
En causa perplexitat veure com els mitjans de comunicació es fan ressò de les opinions de persones ignorants en determinada matèria sobre la que pontifiquen en contra del que és admès per la comunitat científica amb la pretensió de que els seus dois siguin admesos per la opinió pública. En tenim dues mostres al Diario de Mallorca del dissabte 20 d’agost. Una carta arriba a sostenir que el balear és una llengua diferent del català que es començaria a parlar després de la conquesta romana del 123 a .C., doi que cap filòleg avalaria, i donant com argument de que és una llegua diferent la utilització de l’article salat, obviant que aquest s’ha emprat i encara s’empra a certes zones de l’Empordà com a Calella. La Premsa Forana de Mallorca fa anys va prendre la determinació de no publicà cartes amb dois filològics en matèria de llengua. L’altra mostra són unes declaracions de Felipe Colón de Carvajal donant credibilitat al doi de que Cristòfol Colom va néixer a Felanitx i era fill del príncep de Viana. A un article a Tribuna d’aquest diari el 12 de juliol deixava clar tal impossibilitat i que per tota la comunitat científica està clar que era genovès. A l’entrevista es cita el document Borromeo que fins i tot per Lluís Ulloa, origen de totes les teories del Colom català, es una falsificació. La lletra de dit document copia la lletra de finals del segle XVI i està datat a finals del XV. L’original de dit document ningú sap on és, sols es coneix una fotografia que publicà el diari ABC poc després de que Ulloa afirmés que el Descobridor seria d’algun lloc on es parlés català. El text té anacronismes com quan parla de les Índies Occidentals, expressió que encara no s’emprava el 1494. Cap historiador europeu fa costat als dois que diu Gabriel Verd i no té cap valor l’adhesió de persones que saben història i que no han investigar res. L’entrevistat té una cosina, amb casa a Mallorca, que és historiadora, Nunciada Colón de Carvajal, ¿perquè no l’han entrevistat a ella?.
lunes, 15 de agosto de 2011
LLINATGES DE MALLORCA
A la meva pàgina web www.mallorcaweb.net/llinatges he penjat els llistats de propietaris de Manacor dels segles XVI i XIX.
viernes, 22 de julio de 2011
EL CARRIL BICI DE LES AVINGUDES
L’Ajuntament de Palma ha decidit suprimir el carril-bici de les avingudes i fer-ne un altre pels carrers del interior. Aquest carril havia animat a molta gent a desplaçar-se per Palma en bici quan abans érem molts pocs els que ho fèiem.
El carril bici actual per les avingudes és mol segur pels ciclistes. En canvi és insegur al tros que no va per avingudes. Al passatge Maneu els cotxes, que no tenen carril per aparcar, aparquen damunt el carril-bici i quan surten els cotxes i autobusos de la Porta de Sant Antoni per travessar les avingudes aparquen damunt quan el semàfor està vermell per ells i verd pels ciclistes, cal vorejar algun bus i te trobes amb algun cotxe a tota velocitat a l’altra banda. Després al passar per darrera de l’Escola Graduada, a les hores d’entrada i sortida de l’escola, els pares aparquen damunt el carril-bici ocupant-lo totalment i la policia municipal no deixa passar les bicis que s’han de desviar. Si no s’ha de fer el tramvia crec que aquest tram del carril hauria d’anar per les avingudes. Quan no hi havia carril els autobusos no s’acostaven a la voravia per no pegar a les branques dels arbres envaint el següent carril. Els cotxes no guanyaren res i perdran molts d’espais d’aparcament amb el nou carril. L’Ajuntament té 196.000 euros per fer el nou carril però no en té cap per contractar els parats de llarga duració que havien de començar el juny.
Onofre Vaquer Bennasar.
El carril bici actual per les avingudes és mol segur pels ciclistes. En canvi és insegur al tros que no va per avingudes. Al passatge Maneu els cotxes, que no tenen carril per aparcar, aparquen damunt el carril-bici i quan surten els cotxes i autobusos de la Porta de Sant Antoni per travessar les avingudes aparquen damunt quan el semàfor està vermell per ells i verd pels ciclistes, cal vorejar algun bus i te trobes amb algun cotxe a tota velocitat a l’altra banda. Després al passar per darrera de l’Escola Graduada, a les hores d’entrada i sortida de l’escola, els pares aparquen damunt el carril-bici ocupant-lo totalment i la policia municipal no deixa passar les bicis que s’han de desviar. Si no s’ha de fer el tramvia crec que aquest tram del carril hauria d’anar per les avingudes. Quan no hi havia carril els autobusos no s’acostaven a la voravia per no pegar a les branques dels arbres envaint el següent carril. Els cotxes no guanyaren res i perdran molts d’espais d’aparcament amb el nou carril. L’Ajuntament té 196.000 euros per fer el nou carril però no en té cap per contractar els parats de llarga duració que havien de començar el juny.
Onofre Vaquer Bennasar.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)