martes, 22 de marzo de 2011
CARTA PUBLICADA AL DIARI
Avui el "Diario de Mallorca" m'ha publicat una carta molt pareguda al article "Rajoy no diu la veritat", substituint el nom de rajoy per De Cospedal.
lunes, 21 de marzo de 2011
lunes, 14 de marzo de 2011
RAJOY NO DIU LA VERITAT
A un míting Rajoy ha dit que amb el govern socialista de Rodríguez Zapatero, s’ha produït a Espanya el major retrocés en drets i prestacions socials. Això no és cert. Els majors avenços en prestacions socials s’han produït amb governs socialistes. Amb els governs de Felipe González es construïren més de la meitat de les escoles que hi havia a Espanya, es concertaren centres privats i augmentaren les universitat, basta veure com avançà el campus de la UIB. Es va estendre l’assistència a tothom (amb Ernest Lluch de ministre) i es crearen els centres de salut i PACs que substituïren uns ambulatoris tercermundistes. Amb governs socialistes les pensions mínimes han augmentat més que el cost de vida. El 2009 la totalitat de les pensions es revaloritzaren un 2 % i la inflació fou del 0,7 %, es guanyà un 1,7 %. Als pilars de d’estat del benestar esmentats (educació, sanitat, pensions) s’ha afegit un quart pilar, la llei de dependència, amb els governs de J.L. Rodríguez Zapatero. S’ha donat prestacions als parats que havien esgotat el dret a seguir cobrant. Si ha hagut alguna concessió que ha estat temporal, com els 2.500 euros per naixement d’un fill, però era una concessió d’un govern socialista no del PP. ¿Quins avenços hi ha agut amb governs del PP?.
lunes, 28 de febrero de 2011
ENTORN DE LA CRISI
ENTORN DE LA CRISI
Onofre Vaquer Bennasar *
L’any 1974 a la Universitat de la Rábida vaig fer amistat amb un company peruà que tirava pestes contra el Fons Monetari Internacional i el vulgarment anomenat Banc Mundial. Deia que aquests organismes feien recomanacions als països subdesenvolupats o en vies de desenvolupament per conveniència dels països més rics i desenvolupats i que no hi havia que seguir aquestes recomanacions. Uns anys més tard arribà a president del seu país (ara ho torna ser), es deia Alan García. No volgué seguir les recomanacions del FMI i li anà molt malament, es disparà la inflació que, si no record malament, superà el mil per cent i s’enfonsà l’economia. Des de Keynes es recomanava que en temps de crisi l’Estat augmentés la despesa amb obra pública per reactivar l’economia. A Palma el professor italià Amedeo Spadaro recomana augmentar el deute però les circumstàncies financeres internacionals no ho permeten. Ara el FMI i la Unió Europea han obligat a Espanya a reduir el deute públic per evitar que els especuladors financers enfonsessin l’euro. Molta gent critica les mesures preses però a curt termini no se’n podien prendre d’altres. Pensem que per fer una reforma de l’IRPF per fer pagar més als trams superiors, cal fer una llei que no es pot aplicar fins l’any 2011 i que es liquida el 2012. A més les persones més riques tenen societats i sols paguen quan retiren beneficis, mentre van incrementant el patrimoni. Es diu que les societats inverteixen i creen llocs de feina, però tal vegada si hi ha increments patrimonials grossos hauria de fer-les pagar en accions que passarien a l’Estat o als propis treballadors. Està pendent la reforma de l’empresa donant accés als mitjans de producció als treballadors, com exigeix l’article 129 de la Constitució per una esmena de Licinio de la Fuente, un dels siete magníficos fundadors d’Aliança Popular. Degut a que els governs d’Aznar varen privatitzar les empreses estatals (ENDESA, Telefònica...) ara no es poden vendre accions per fer caixa per eixugar el deute.
El Partit Popular, que sempre havia demanat reduir despeses per reduir el deute, s’ha oposat demagògicament a les mesures del govern de retallar despeses, mentre que a altres països europeus els partits conservadors adopten mesures semblats si estan al poder i li donen suport si estan a l’oposició. Quan es comença a parlar de pujar els imposts als més rics s’hi oposen totalment. José Ramón Bauzà, president del PP balear, s’oposa a la proposta del president Antich d’augmentar els impostos autonòmics als més rics, d’incrementar un punt l’IRPF als que cada any guanyen més de 100.000 euros, que són un 6.500. Com sempre el PP sols defensa els més rics. ¿Que proposa el PP?. L’únic que han dit es que hi ha que reduir ministeris, però si les funcions i els funcionaris passen a un altre ministeri l’únic que s’estalvia és el sou del ministre, a no ser que vulguin acomiadar els funcionaris que han aprovat una oposició i que no es prestin els serveis que es prestaven. Han dit que el govern de Rodríguez Zapatero ha fet el major retall social de la Història, però amb 5 anys d’aquest govern les pensions més baixes han pujat 24 punts i amb 8 anys de govern del Partit Popular pujaren 4 punts.
Es parla de la reforma del mercat laboral. Els empresaris parlen d’abaratir l’acomiadament com si això fos suficient per crear ocupació. La crisis espanyola afecta principalment al sector de la construcció que estava sobredimensionant (recordem que a Espanya es construïa més que a Alemanya, França i Itàlia juntes), sector on existeix el contracte d’execució d’obra que no dóna lloc a indemnitzacions per acomiadament. Si no es construeix més és per la saturació del mercat i per la falta de crèdit, no perquè no s’ha fet una reforma laboral. Així com els empresaris constitueixen mútues patronals, pagant unes quotes per fer front a les contingències derivades d’accidents laborals i malalties professionals, podrien crear unes entitats que paguessin les indemnitzacions per acomiadament si l’entitat no les troba altra feina. Si l’entitat patronal el col·loquen a altra feina, a altre empresa, el treballador no rebria indemnització i conservaria l’antiguitat. Les empreses que no acomiadessin treballadors tindrien rebaixes a les seves quotes, com passa amb les assegurances d’automòbils amb els que no tenen sinistres.
N’Emilio Romero deia que en España cuando se aplaude hay que ver contra quien se aplaude. Quan el president Antich prengué possessió a la Llonja el llarg aplaudiment que s’escoltà anava contra la forma de fer política a aquesta comunitat per part del Partit Popular. També quan es vota hi que veure contra qui es vota. Es podria votar contra la corrupció que hi ha hagut a aquesta comunitat la passada legislatura. Certs diaris publiquen enquestes que donen majoria absoluta al Partit Popular a les comunitats on han tingut més casos de corrupció. El portaveu parlamentari de PP balear, Francesc Fiol, va dir que nuestra gente es muy comprensiva y el dia de las elecciones estarà allí. No sé com no li va caure la cara de vergonya, i això que la té molt vermella. És una llàstima que el votant de dretes sigui tan comprensiu amb la corrupció i en canvi els votants progressistes a la mínima es decanten per l’abstenció. M’agradaria saber quin percentatge d’abstenció hi ha a aquestes enquestes publicades. Crec que a l’hora de les eleccions locals i autonòmiques el votant progressista hauria de valorar el que s’ha fet a cada nivell i no deixar-se dur per un sentiment de voler castigar una retallada de despesa del govern de l’Estat, pensant en quina és l’alternativa.
· Historiador i Graduat Social
(Rebutjat per Diario de Mallorca el juny de 2010 fou publicat a Diari de Balears el 2-7-2010)
Onofre Vaquer Bennasar *
L’any 1974 a la Universitat de la Rábida vaig fer amistat amb un company peruà que tirava pestes contra el Fons Monetari Internacional i el vulgarment anomenat Banc Mundial. Deia que aquests organismes feien recomanacions als països subdesenvolupats o en vies de desenvolupament per conveniència dels països més rics i desenvolupats i que no hi havia que seguir aquestes recomanacions. Uns anys més tard arribà a president del seu país (ara ho torna ser), es deia Alan García. No volgué seguir les recomanacions del FMI i li anà molt malament, es disparà la inflació que, si no record malament, superà el mil per cent i s’enfonsà l’economia. Des de Keynes es recomanava que en temps de crisi l’Estat augmentés la despesa amb obra pública per reactivar l’economia. A Palma el professor italià Amedeo Spadaro recomana augmentar el deute però les circumstàncies financeres internacionals no ho permeten. Ara el FMI i la Unió Europea han obligat a Espanya a reduir el deute públic per evitar que els especuladors financers enfonsessin l’euro. Molta gent critica les mesures preses però a curt termini no se’n podien prendre d’altres. Pensem que per fer una reforma de l’IRPF per fer pagar més als trams superiors, cal fer una llei que no es pot aplicar fins l’any 2011 i que es liquida el 2012. A més les persones més riques tenen societats i sols paguen quan retiren beneficis, mentre van incrementant el patrimoni. Es diu que les societats inverteixen i creen llocs de feina, però tal vegada si hi ha increments patrimonials grossos hauria de fer-les pagar en accions que passarien a l’Estat o als propis treballadors. Està pendent la reforma de l’empresa donant accés als mitjans de producció als treballadors, com exigeix l’article 129 de la Constitució per una esmena de Licinio de la Fuente, un dels siete magníficos fundadors d’Aliança Popular. Degut a que els governs d’Aznar varen privatitzar les empreses estatals (ENDESA, Telefònica...) ara no es poden vendre accions per fer caixa per eixugar el deute.
El Partit Popular, que sempre havia demanat reduir despeses per reduir el deute, s’ha oposat demagògicament a les mesures del govern de retallar despeses, mentre que a altres països europeus els partits conservadors adopten mesures semblats si estan al poder i li donen suport si estan a l’oposició. Quan es comença a parlar de pujar els imposts als més rics s’hi oposen totalment. José Ramón Bauzà, president del PP balear, s’oposa a la proposta del president Antich d’augmentar els impostos autonòmics als més rics, d’incrementar un punt l’IRPF als que cada any guanyen més de 100.000 euros, que són un 6.500. Com sempre el PP sols defensa els més rics. ¿Que proposa el PP?. L’únic que han dit es que hi ha que reduir ministeris, però si les funcions i els funcionaris passen a un altre ministeri l’únic que s’estalvia és el sou del ministre, a no ser que vulguin acomiadar els funcionaris que han aprovat una oposició i que no es prestin els serveis que es prestaven. Han dit que el govern de Rodríguez Zapatero ha fet el major retall social de la Història, però amb 5 anys d’aquest govern les pensions més baixes han pujat 24 punts i amb 8 anys de govern del Partit Popular pujaren 4 punts.
Es parla de la reforma del mercat laboral. Els empresaris parlen d’abaratir l’acomiadament com si això fos suficient per crear ocupació. La crisis espanyola afecta principalment al sector de la construcció que estava sobredimensionant (recordem que a Espanya es construïa més que a Alemanya, França i Itàlia juntes), sector on existeix el contracte d’execució d’obra que no dóna lloc a indemnitzacions per acomiadament. Si no es construeix més és per la saturació del mercat i per la falta de crèdit, no perquè no s’ha fet una reforma laboral. Així com els empresaris constitueixen mútues patronals, pagant unes quotes per fer front a les contingències derivades d’accidents laborals i malalties professionals, podrien crear unes entitats que paguessin les indemnitzacions per acomiadament si l’entitat no les troba altra feina. Si l’entitat patronal el col·loquen a altra feina, a altre empresa, el treballador no rebria indemnització i conservaria l’antiguitat. Les empreses que no acomiadessin treballadors tindrien rebaixes a les seves quotes, com passa amb les assegurances d’automòbils amb els que no tenen sinistres.
N’Emilio Romero deia que en España cuando se aplaude hay que ver contra quien se aplaude. Quan el president Antich prengué possessió a la Llonja el llarg aplaudiment que s’escoltà anava contra la forma de fer política a aquesta comunitat per part del Partit Popular. També quan es vota hi que veure contra qui es vota. Es podria votar contra la corrupció que hi ha hagut a aquesta comunitat la passada legislatura. Certs diaris publiquen enquestes que donen majoria absoluta al Partit Popular a les comunitats on han tingut més casos de corrupció. El portaveu parlamentari de PP balear, Francesc Fiol, va dir que nuestra gente es muy comprensiva y el dia de las elecciones estarà allí. No sé com no li va caure la cara de vergonya, i això que la té molt vermella. És una llàstima que el votant de dretes sigui tan comprensiu amb la corrupció i en canvi els votants progressistes a la mínima es decanten per l’abstenció. M’agradaria saber quin percentatge d’abstenció hi ha a aquestes enquestes publicades. Crec que a l’hora de les eleccions locals i autonòmiques el votant progressista hauria de valorar el que s’ha fet a cada nivell i no deixar-se dur per un sentiment de voler castigar una retallada de despesa del govern de l’Estat, pensant en quina és l’alternativa.
· Historiador i Graduat Social
(Rebutjat per Diario de Mallorca el juny de 2010 fou publicat a Diari de Balears el 2-7-2010)
OTRA VEZ EL ABORTO
Onofre Vaquer Bennasar
OTRA VEZ EL ABORTO
En 1983 hubo un debate sobre la despenalización del aborto, dos años antes de que se aprobara la ley en algunos supuestos. El 5 de febrero Diario de Mallorca publicaba un magnífico artículo de Félix Pons en el que decía que despenalizar significa que una conducta queda excluida de la persecución penal, sin emitir un juicio moral o ético sobre la misma, y que despenalizar el aborto, en algunos supuestos, es considerar excesivo considerar criminales a las personas que abortan en circunstancias dramáticas y castigarlas. El 10 de febrero Diario de Mallorca publicaba un artículo mío titulado Derecho penal y moral en que exponía la dureza del derecho penal mallorquín de los siglos XV y XVI, castigos que hoy nadie suscribiría como quemar a los homosexuales.
La ley no puede penalizar todo lo que no es moral, y menos donde exista libertad religiosa y consecuentemente distintas moralidades. Hoy hay entre nosotros muchos musulmanes, si algunos de estos pidieran que el Estado persiga a los que beben vino o comen cerdo, por ser contrario a su moral, ¿qué diríamos?.
En la Edad Moderna, en que el Estado era defensor de la fe y quemaba a un hereje si la Iglesia se lo indicaba, el aborto no estaba penalizado ya que se consideraba que no todo lo que se considerara pecado debía ser castigado como consideraban los calvinistas. Si viviéramos en el siglo XVI, el cardenal Rouco Varela estaría en las cárceles de la Inquisición acusado de hereje calvinista. Recordemos que por mucho menos Bartolomé de Carranza, arzobispo de Toledo, se pasó 17 años en las cárceles inquisitoriales. El jesuita Francisco Suárez decía que el papel del Estado era garantizar la paz y formar ciudadanos, no hombres virtuosos.
A finales del siglo XVII eren corrientes entre los católicos opiniones como estas:
- Es lícito procurar el aborto antes de la animación del feto, por temor de que la muchacha sorprendida grávida, sea muerta o infamada.
- Parece probable que todo feto carece de alma racional, mientras está en el útero, y que sólo empieza a tenerla cuando se le pare; y consiguientemente habrá que decir que en ningún aborto se comete homicidio.
Sebastià Oliver, fraile de la orden de los mínimos, natural de Campos, escribió un manual de confesores (Exercicio de confesores…), en 7 volúmenes, del que hay manuscrito de fines del XVII y edición impresa de principios del XVIII, que pasó la censura de la Inquisición. Cita autores que consideran que el aborto es lícito en los siguientes supuestos: el de una monja por no infamar el convento, el de una noble para no infamar el linaje, el de una doncella forzada por ser el feto injusto agresor. Consideraba que el feto no estaba animado en los 40 primeros días, opinión que sostenían otros autores. En el siglo XVI el padre Juan de Pineda escribía: cosa es de mucha consideración, que dicen Aristóteles y Santo Tomás, que el niño a los cuarenta días de su concebimiento, cuando se le infunde el ánima racional, no es mayor que una hormiga… mas de la niña dice que hasta entrar en el cuarto mes no se le infunde el alma.
Hay quien dice que el embrión es una persona. En el siglo XIX, en que el Estado se declaraba católico, se hacen leyes generales para toda España (antes cada reino tenía sus leyes), como el Código Civil y el Código Penal, se define una persona como ser nacido de mujer, de forma humana, que haya vivido más de 24 horas separado del claustro materno. Antes no se puede hablar de personas, el feto no es una persona. Cuando se empiezan a hacer estadísticas de mortalidad infantil no se cuentan los que han muerto antes de las 24 horas. Si se dice que en un embrión hay vida también lo podríamos decir de un espermatozoide y, rizando el rizo, decir que el celibato y la castidad es un crimen porque impide el nacimiento de unos hijos.
No entiendo como gente que cree ser cristiana prefiera tomar el bando de los que quieren apedrear a la mujer adúltera en vez de seguir la postura de Cristo que fue la de despenalizar, en un momento en que la ley decía que había que apedrear a las adúlteras hasta matarlas.
Onofre Vaquer és historiador
(Publicat a Diario de Mallorca el 2008 a Tribuna)
OTRA VEZ EL ABORTO
En 1983 hubo un debate sobre la despenalización del aborto, dos años antes de que se aprobara la ley en algunos supuestos. El 5 de febrero Diario de Mallorca publicaba un magnífico artículo de Félix Pons en el que decía que despenalizar significa que una conducta queda excluida de la persecución penal, sin emitir un juicio moral o ético sobre la misma, y que despenalizar el aborto, en algunos supuestos, es considerar excesivo considerar criminales a las personas que abortan en circunstancias dramáticas y castigarlas. El 10 de febrero Diario de Mallorca publicaba un artículo mío titulado Derecho penal y moral en que exponía la dureza del derecho penal mallorquín de los siglos XV y XVI, castigos que hoy nadie suscribiría como quemar a los homosexuales.
La ley no puede penalizar todo lo que no es moral, y menos donde exista libertad religiosa y consecuentemente distintas moralidades. Hoy hay entre nosotros muchos musulmanes, si algunos de estos pidieran que el Estado persiga a los que beben vino o comen cerdo, por ser contrario a su moral, ¿qué diríamos?.
En la Edad Moderna, en que el Estado era defensor de la fe y quemaba a un hereje si la Iglesia se lo indicaba, el aborto no estaba penalizado ya que se consideraba que no todo lo que se considerara pecado debía ser castigado como consideraban los calvinistas. Si viviéramos en el siglo XVI, el cardenal Rouco Varela estaría en las cárceles de la Inquisición acusado de hereje calvinista. Recordemos que por mucho menos Bartolomé de Carranza, arzobispo de Toledo, se pasó 17 años en las cárceles inquisitoriales. El jesuita Francisco Suárez decía que el papel del Estado era garantizar la paz y formar ciudadanos, no hombres virtuosos.
A finales del siglo XVII eren corrientes entre los católicos opiniones como estas:
- Es lícito procurar el aborto antes de la animación del feto, por temor de que la muchacha sorprendida grávida, sea muerta o infamada.
- Parece probable que todo feto carece de alma racional, mientras está en el útero, y que sólo empieza a tenerla cuando se le pare; y consiguientemente habrá que decir que en ningún aborto se comete homicidio.
Sebastià Oliver, fraile de la orden de los mínimos, natural de Campos, escribió un manual de confesores (Exercicio de confesores…), en 7 volúmenes, del que hay manuscrito de fines del XVII y edición impresa de principios del XVIII, que pasó la censura de la Inquisición. Cita autores que consideran que el aborto es lícito en los siguientes supuestos: el de una monja por no infamar el convento, el de una noble para no infamar el linaje, el de una doncella forzada por ser el feto injusto agresor. Consideraba que el feto no estaba animado en los 40 primeros días, opinión que sostenían otros autores. En el siglo XVI el padre Juan de Pineda escribía: cosa es de mucha consideración, que dicen Aristóteles y Santo Tomás, que el niño a los cuarenta días de su concebimiento, cuando se le infunde el ánima racional, no es mayor que una hormiga… mas de la niña dice que hasta entrar en el cuarto mes no se le infunde el alma.
Hay quien dice que el embrión es una persona. En el siglo XIX, en que el Estado se declaraba católico, se hacen leyes generales para toda España (antes cada reino tenía sus leyes), como el Código Civil y el Código Penal, se define una persona como ser nacido de mujer, de forma humana, que haya vivido más de 24 horas separado del claustro materno. Antes no se puede hablar de personas, el feto no es una persona. Cuando se empiezan a hacer estadísticas de mortalidad infantil no se cuentan los que han muerto antes de las 24 horas. Si se dice que en un embrión hay vida también lo podríamos decir de un espermatozoide y, rizando el rizo, decir que el celibato y la castidad es un crimen porque impide el nacimiento de unos hijos.
No entiendo como gente que cree ser cristiana prefiera tomar el bando de los que quieren apedrear a la mujer adúltera en vez de seguir la postura de Cristo que fue la de despenalizar, en un momento en que la ley decía que había que apedrear a las adúlteras hasta matarlas.
Onofre Vaquer és historiador
(Publicat a Diario de Mallorca el 2008 a Tribuna)
¿ESTÀ EN PERILL EL CASTELLÀ?
Onofre Vaquer Bennasar
¿ESTÀ EN PERILL EL CASTELLÀ?
Darrerament ha aparegut un manifest d’intel·lectuals en defensa del castellà a comunitats autònomes amb llegua pròpia. El PP ha anunciat la presentació al Congrés de Diputats una iniciativa per garantir l’ús del castellà a tota Espanya, per frenar les traves que es posen a la llengua comuna de tots els espanyols a Catalunya i Balears. Dir que aquí el castellà està en perill si es donen classes en català sols es pot fer des de la ignorància o la mala fe. A Mallorca hi ha gent que fa 40 anys que hi viu que no parlen el català, inclús diuen que no l’entenen, perquè ningú els ha parlat mai en català. Hem tingut la mala costum de parlar sempre en castellà als castellanoparlants, i així no han aprés la llengua. Els matrimonis entre mallorquins i castellano-parlants han parlat sempre en castellà als fills. Si miram la cartellera veiem que als cinemes totes les pel·lícules es fan en castellà, la majoria de diaris s’editen en castellà, la majoria de cadenes de televisió són en castellà, la majoria de gent que escoltam pel carrer i als patis de les escoles parla en castellà. Si anam a comprar a una botiga els dependents s’adrecen en castellà, al igual que els funcionaris que estan darrera un taulell. Si els parles en mallorquí n’hi ha que et diuen “Perdón”, que vol dir que te perdonen la vida i que parlis en castellà que si no no t’entenen. I això passa a conselleries del Govern Balear com Agricultura i Educació. De vegades veus darrera un taulell dues persones parlant en castellà i les dues són catalanoparlants (si parles amb elles et contesten en català). Un alumne de CAP va anar a fer pràctiques a un institut de Mallorca i va descobrir amb sorpresa que els alumnes creien que el català era una llengua morta, com el llatí, no es creien que hi hagués gent que encara parli català fora de la classe de català. Els diaris publicaren una carta d’Anastasia Shelyakina (al Diario de Mallorca el 17-9-2006), una russa que no la volien atendre a una botiga de Portocristo per parlar català, quan va dir que era estrangera la volien atendre en alemany o anglès, però no la volien deixar parlar en català. Per cert, treballà a un hotel i fou acomiadada per deixar notes pels serveis tècnics en català. S’ha parlat d’una agressió a Cala Dor a un carter per parlar en català. ¿Qui creu que el castellà està perill entre nosaltres?.
El que està en perill és el català i per això és necessari que l’ensenyança es faci en català. Jo som catedràtic d’institut i professor associat d’universitat, i fa anys que faig les meves classes en català. Enguany he tingut un curs d’ESO de 26 alumnes, dels que 24 eren estrangers i 2 mallorquins. Estant el llibre en català i fent esquemes a la pissarra els alumnes no tenen cap problema. De vegades després de dir una frase en català l’he dita en castellà i els alumnes m’han dit que no la digui en castellà. A mitjan curs vingué una alumna de Santo Domingo que no sabia res de català, al mes i mig tinguérem un examen i li vaig dir que el fes en castellà, però el va voler fer en català i va aprovar. Els alumnes parlen poc en català, sobre tot entre ells, però l’entenen i l’escriuen. Un alumne que sempre m’ha parlat en català és un saharauri que té la família a un campament d’Argèlia i que no es quedarà a viure a Mallorca. Els que volen que es donin les classes en castellà parlen de la llibertat dels pares. Al nostre institut hi ha bastants d’alumnes búlgars, si els paren ho demanen ¿els hem de fer la classe en búlgar?, I si els pares demanessin que els fills no fessin matemàtiques, ¿no n’han de fer?. Si haguéssim de fer cas a aquells que no volen reconèixer que aquí tenim una llengua pròpia, mai, a ca nostra, podríem parlar la nostra llengua. És curiós que a l’institut tots els alumnes, molts d’ells estrangers, em fan els exàmens en català i a la universitat alumnes mallorquins de moltes generacions, que parlen català, em fan els exàmens en castellà. A la UIB, un any vaig tenir un alumne que va venir de Cantàbria per un curs, dins un d’aquests programes d’intercanvi, no va tenir cap problema per seguir les classes en català i va treure excel·lent. Altre any, després de donar la primera classe d’Història Moderna de Balears, un alumne nord-americà em va dir que es matricularia a l’assignatura si la classe fos en castellà però que podia matricular-se d’una altra assignatura, cosa que li vaig recomanar i vaig perdre 100.000 pessetes que m’hauria pagat la seva universitat si l’hagués acceptat com alumne. Emprar el català no significa oblidar el castellà. Molts de llibres que llegim estan en castellà. Jo a Mallorca escric en català però si vaig a un congrés a Màlaga present la comunicació en castellà, i si publico un article a una revista de la Universitat de Salamanca ho faig en castellà. Els meus llibres escrits en català es llegeixen fora; a Itàlia no m’entenen si els parlo en català però si entenen els escrits.
Defensar la nostra llengua no té res a veure amb fer concessions al nacionalisme radical com diu el PP. Es pot defensar la normalització lingüística sense ser nacionalista. Les postures intransigents de sectors del PP són les que provoquen reaccions nacionalistes (amb el govern d’Aznar, Esquerra Republicana de Catalunya passà d’un a 8 diputats).
Onofre Vaquer és historiador
(Enviat a Diario de Mallorca el 5-8-2008 fou publicat a Tribuna)
¿ESTÀ EN PERILL EL CASTELLÀ?
Darrerament ha aparegut un manifest d’intel·lectuals en defensa del castellà a comunitats autònomes amb llegua pròpia. El PP ha anunciat la presentació al Congrés de Diputats una iniciativa per garantir l’ús del castellà a tota Espanya, per frenar les traves que es posen a la llengua comuna de tots els espanyols a Catalunya i Balears. Dir que aquí el castellà està en perill si es donen classes en català sols es pot fer des de la ignorància o la mala fe. A Mallorca hi ha gent que fa 40 anys que hi viu que no parlen el català, inclús diuen que no l’entenen, perquè ningú els ha parlat mai en català. Hem tingut la mala costum de parlar sempre en castellà als castellanoparlants, i així no han aprés la llengua. Els matrimonis entre mallorquins i castellano-parlants han parlat sempre en castellà als fills. Si miram la cartellera veiem que als cinemes totes les pel·lícules es fan en castellà, la majoria de diaris s’editen en castellà, la majoria de cadenes de televisió són en castellà, la majoria de gent que escoltam pel carrer i als patis de les escoles parla en castellà. Si anam a comprar a una botiga els dependents s’adrecen en castellà, al igual que els funcionaris que estan darrera un taulell. Si els parles en mallorquí n’hi ha que et diuen “Perdón”, que vol dir que te perdonen la vida i que parlis en castellà que si no no t’entenen. I això passa a conselleries del Govern Balear com Agricultura i Educació. De vegades veus darrera un taulell dues persones parlant en castellà i les dues són catalanoparlants (si parles amb elles et contesten en català). Un alumne de CAP va anar a fer pràctiques a un institut de Mallorca i va descobrir amb sorpresa que els alumnes creien que el català era una llengua morta, com el llatí, no es creien que hi hagués gent que encara parli català fora de la classe de català. Els diaris publicaren una carta d’Anastasia Shelyakina (al Diario de Mallorca el 17-9-2006), una russa que no la volien atendre a una botiga de Portocristo per parlar català, quan va dir que era estrangera la volien atendre en alemany o anglès, però no la volien deixar parlar en català. Per cert, treballà a un hotel i fou acomiadada per deixar notes pels serveis tècnics en català. S’ha parlat d’una agressió a Cala Dor a un carter per parlar en català. ¿Qui creu que el castellà està perill entre nosaltres?.
El que està en perill és el català i per això és necessari que l’ensenyança es faci en català. Jo som catedràtic d’institut i professor associat d’universitat, i fa anys que faig les meves classes en català. Enguany he tingut un curs d’ESO de 26 alumnes, dels que 24 eren estrangers i 2 mallorquins. Estant el llibre en català i fent esquemes a la pissarra els alumnes no tenen cap problema. De vegades després de dir una frase en català l’he dita en castellà i els alumnes m’han dit que no la digui en castellà. A mitjan curs vingué una alumna de Santo Domingo que no sabia res de català, al mes i mig tinguérem un examen i li vaig dir que el fes en castellà, però el va voler fer en català i va aprovar. Els alumnes parlen poc en català, sobre tot entre ells, però l’entenen i l’escriuen. Un alumne que sempre m’ha parlat en català és un saharauri que té la família a un campament d’Argèlia i que no es quedarà a viure a Mallorca. Els que volen que es donin les classes en castellà parlen de la llibertat dels pares. Al nostre institut hi ha bastants d’alumnes búlgars, si els paren ho demanen ¿els hem de fer la classe en búlgar?, I si els pares demanessin que els fills no fessin matemàtiques, ¿no n’han de fer?. Si haguéssim de fer cas a aquells que no volen reconèixer que aquí tenim una llengua pròpia, mai, a ca nostra, podríem parlar la nostra llengua. És curiós que a l’institut tots els alumnes, molts d’ells estrangers, em fan els exàmens en català i a la universitat alumnes mallorquins de moltes generacions, que parlen català, em fan els exàmens en castellà. A la UIB, un any vaig tenir un alumne que va venir de Cantàbria per un curs, dins un d’aquests programes d’intercanvi, no va tenir cap problema per seguir les classes en català i va treure excel·lent. Altre any, després de donar la primera classe d’Història Moderna de Balears, un alumne nord-americà em va dir que es matricularia a l’assignatura si la classe fos en castellà però que podia matricular-se d’una altra assignatura, cosa que li vaig recomanar i vaig perdre 100.000 pessetes que m’hauria pagat la seva universitat si l’hagués acceptat com alumne. Emprar el català no significa oblidar el castellà. Molts de llibres que llegim estan en castellà. Jo a Mallorca escric en català però si vaig a un congrés a Màlaga present la comunicació en castellà, i si publico un article a una revista de la Universitat de Salamanca ho faig en castellà. Els meus llibres escrits en català es llegeixen fora; a Itàlia no m’entenen si els parlo en català però si entenen els escrits.
Defensar la nostra llengua no té res a veure amb fer concessions al nacionalisme radical com diu el PP. Es pot defensar la normalització lingüística sense ser nacionalista. Les postures intransigents de sectors del PP són les que provoquen reaccions nacionalistes (amb el govern d’Aznar, Esquerra Republicana de Catalunya passà d’un a 8 diputats).
Onofre Vaquer és historiador
(Enviat a Diario de Mallorca el 5-8-2008 fou publicat a Tribuna)
CARTES AL DIRECTOR NO PUBLICADES
Algunes cartes al director enviades a Diario de Mallorca que no han estat publicades.
MEDIAS VERDADES
Sr. Director:
El Partido Popular, en su campaña de demagogia permanente, hace afirmaciones en que no dice toda la verdad. Cuando hubo las detenciones del Palma Arena se quejaron del trato otorgado a los presuntos delincuentes, por ir esposados, y Rajoy afirmó que el juez los puso en libertad. Lo que no dijo es que fue después de pagar una fianza. Hay gente que se pregunta porqué el que roba una gallina va esposado y se pretende que los que malversan 52 millones de fondos públicos no hay que esposarlos. El otro día unos diputados del PP decían que Rubalcaba les espía y que les había dicho yo oigo lo que decís, afirmaban que lo hacía con Sitel, pero lo que completaba la frase era por la radio. Montoro ha estado en Palma y ha dicho que mientras otros países como Francia bajan el IVA el gobierno español lo sube. Lo que no ha dicho es otros países tienen un IVA muy superior al español y que lo seguirán teniendo. Si uno va a tomarse una cerveza a un bar de Alemania le cargaran un IVA del 19 %, en España es del 7 % y con la subida será del 8 %. Señores de PP, no crean que con su demagogia van a convencer a los que no son sus incondicionales.
Onofre Vaquer
GONZALEZ PONS
González Pons ha declarado que las elecciones del próximo mes de mayo serán un referéndum sobre si Zapatero si o no. Pues no, las elecciones serán para elegir a los miembros de los ayuntamientos, los parlamentos autonómicos y las diputaciones o consells. El PP no quiere que se debata lo que han hecho sus cargos públicos en comunidades autónomas y ayuntamientos en que han protagonizado múltiples casos de corrupción como en nuestra comunidad o en la valenciana, y quieren taparla con un debate que ahora no toca. El congreso de los diputados se elige para 4 años, el presidente del gobierno puede adelantar las elecciones pero no la oposición, esta para cambiar el gobierno puede presentar una moción de censura. ¿Porqué no la presenta el PP?. Porque sabe que ningún otro grupo parlamentario la apoyaría.
González Pons se ha alegrado de que se haya archivado 4 causas contra Fabra, presidente de la Diputación de Castellón, por prescripción. Cabe recordar que prescripción no quiere decir inocencia. Aquí fue absuelto Cañellas por el túnel de Sóller junto a otros declarados culpables por haber prescrito el delito. A pesar de todo, Aznar le obligó a dimitir. Fabra tiene otros frentes abiertos que no han prescrito y debería explicar su enriquecimiento ya que la gente no se cree que le haya tocado 10 veces la lotería.
Onofre Vaquer
(Carta enviada a Diario de Mallorca i no publicada)
EL SISTEMA ELECTORAL
Al Diario de Mallorca del 16 de novembre, Xavier Domènech afirmava que CIU venció en votos y escaños las dos anteriores elecciones. No és del tot cert. A les dues darreres eleccions autonòmiques a Catalunya, el Partit dels Socialistes de Catalunya fou el més votat però no el que tingué més escons, que fou Convergència i Unió, perquè a la província de Barcelona es necessiten més vots que a les altres per aconseguir-lo. El 21-7-2010 Tomás Salinas publicava una carta criticant el sistema electoral espanyol que considera injust al elegit diputats per circumscripcions provincials. Es queixava de que als partits minoritaris d’àmbit estatal, com Esquerra Unida, no els serveixen per res els vots que tenen a províncies on no obtenen cap escó, mentre que partits nacionalistes amb els vots concentrats a unes poques províncies amb menys vots tenen més escons. Malgrat tot, el nostre sistema electoral és proporcional, diferent a altres estats que el tenen majoritari. A França i Gran Bretanya hi ha districtes unipersonals, cada districte elegeix un sol diputat i un partit que fes segon a tots els districtes no tindria cap escó. Els partidaris del sistema majoritari diuen que s’evita una excessiva fragmentació del parlament que faria el país ingovernable. Hi ha veus, sobretot des de la dreta, que demanen canvis en el sistema electoral perquè les minories tinguin menys representació, sobre tot les nacionalistes, per una millor governabilitat. A un sistema electoral pur on el districte fos tota Espanya moltes províncies no tindrien representants. Dia 22 de juriol a aquest diari, Antonio Papell afirmava: “el país puede ser ingobernable si las minorías adoptan por sistema posturas radicales e intentan una sobrevaloración de la influencia que les corresponde”. I afegia que si la inestabilitat fos sistemàtica caldria reformar el sistema electoral i la Constitució per assegurar la governabilitat. El PP en temps de Gabriel Cañellas eleva del 3 % al 5 % el percentatge de vots necessari per entrar al repartiment d’escons a les eleccions autonòmiques. Entenc la postura d’Esquerra Unida. Hi ha una proposta de la Universitat de Granada per renovar el sistema d’elecció al Congrés, on la majoria d’escons s’elegirien pel sistema actual en que el districte electoral és la província, i després hi hauria un número de diputats elegits a un districte estatal (com a les europees) que permetria que algunes minories tinguessin més representació. Tal vegada s’hauria d’estudiar la proposta.
Tomás Salinas afirmava “si vives en Barcelona, con tu elección influyes más en el destino de tu país que si lo haces en Alicante”. No és cert. El vot a Sória val més que a Barcelona. Cada província té un mínim de diputat, tres, i després en té més segons la població. Malgrat Sória tingui 3 diputats i Barcelona 33, a Sória (i altes províncies poc poblades) es necessiten menys vots que a Barcelona per tenir un diputat. Al Senat cada província peninsular té 4 senadors, i aquí sí que les províncies menys poblades tenen una representació molt superior a les més poblades.
Onofre Vaquer
(Enviat a Diario de Mallorca el novembre de 2009 i no publicat)
MEDIAS VERDADES
Sr. Director:
El Partido Popular, en su campaña de demagogia permanente, hace afirmaciones en que no dice toda la verdad. Cuando hubo las detenciones del Palma Arena se quejaron del trato otorgado a los presuntos delincuentes, por ir esposados, y Rajoy afirmó que el juez los puso en libertad. Lo que no dijo es que fue después de pagar una fianza. Hay gente que se pregunta porqué el que roba una gallina va esposado y se pretende que los que malversan 52 millones de fondos públicos no hay que esposarlos. El otro día unos diputados del PP decían que Rubalcaba les espía y que les había dicho yo oigo lo que decís, afirmaban que lo hacía con Sitel, pero lo que completaba la frase era por la radio. Montoro ha estado en Palma y ha dicho que mientras otros países como Francia bajan el IVA el gobierno español lo sube. Lo que no ha dicho es otros países tienen un IVA muy superior al español y que lo seguirán teniendo. Si uno va a tomarse una cerveza a un bar de Alemania le cargaran un IVA del 19 %, en España es del 7 % y con la subida será del 8 %. Señores de PP, no crean que con su demagogia van a convencer a los que no son sus incondicionales.
Onofre Vaquer
GONZALEZ PONS
González Pons ha declarado que las elecciones del próximo mes de mayo serán un referéndum sobre si Zapatero si o no. Pues no, las elecciones serán para elegir a los miembros de los ayuntamientos, los parlamentos autonómicos y las diputaciones o consells. El PP no quiere que se debata lo que han hecho sus cargos públicos en comunidades autónomas y ayuntamientos en que han protagonizado múltiples casos de corrupción como en nuestra comunidad o en la valenciana, y quieren taparla con un debate que ahora no toca. El congreso de los diputados se elige para 4 años, el presidente del gobierno puede adelantar las elecciones pero no la oposición, esta para cambiar el gobierno puede presentar una moción de censura. ¿Porqué no la presenta el PP?. Porque sabe que ningún otro grupo parlamentario la apoyaría.
González Pons se ha alegrado de que se haya archivado 4 causas contra Fabra, presidente de la Diputación de Castellón, por prescripción. Cabe recordar que prescripción no quiere decir inocencia. Aquí fue absuelto Cañellas por el túnel de Sóller junto a otros declarados culpables por haber prescrito el delito. A pesar de todo, Aznar le obligó a dimitir. Fabra tiene otros frentes abiertos que no han prescrito y debería explicar su enriquecimiento ya que la gente no se cree que le haya tocado 10 veces la lotería.
Onofre Vaquer
(Carta enviada a Diario de Mallorca i no publicada)
EL SISTEMA ELECTORAL
Al Diario de Mallorca del 16 de novembre, Xavier Domènech afirmava que CIU venció en votos y escaños las dos anteriores elecciones. No és del tot cert. A les dues darreres eleccions autonòmiques a Catalunya, el Partit dels Socialistes de Catalunya fou el més votat però no el que tingué més escons, que fou Convergència i Unió, perquè a la província de Barcelona es necessiten més vots que a les altres per aconseguir-lo. El 21-7-2010 Tomás Salinas publicava una carta criticant el sistema electoral espanyol que considera injust al elegit diputats per circumscripcions provincials. Es queixava de que als partits minoritaris d’àmbit estatal, com Esquerra Unida, no els serveixen per res els vots que tenen a províncies on no obtenen cap escó, mentre que partits nacionalistes amb els vots concentrats a unes poques províncies amb menys vots tenen més escons. Malgrat tot, el nostre sistema electoral és proporcional, diferent a altres estats que el tenen majoritari. A França i Gran Bretanya hi ha districtes unipersonals, cada districte elegeix un sol diputat i un partit que fes segon a tots els districtes no tindria cap escó. Els partidaris del sistema majoritari diuen que s’evita una excessiva fragmentació del parlament que faria el país ingovernable. Hi ha veus, sobretot des de la dreta, que demanen canvis en el sistema electoral perquè les minories tinguin menys representació, sobre tot les nacionalistes, per una millor governabilitat. A un sistema electoral pur on el districte fos tota Espanya moltes províncies no tindrien representants. Dia 22 de juriol a aquest diari, Antonio Papell afirmava: “el país puede ser ingobernable si las minorías adoptan por sistema posturas radicales e intentan una sobrevaloración de la influencia que les corresponde”. I afegia que si la inestabilitat fos sistemàtica caldria reformar el sistema electoral i la Constitució per assegurar la governabilitat. El PP en temps de Gabriel Cañellas eleva del 3 % al 5 % el percentatge de vots necessari per entrar al repartiment d’escons a les eleccions autonòmiques. Entenc la postura d’Esquerra Unida. Hi ha una proposta de la Universitat de Granada per renovar el sistema d’elecció al Congrés, on la majoria d’escons s’elegirien pel sistema actual en que el districte electoral és la província, i després hi hauria un número de diputats elegits a un districte estatal (com a les europees) que permetria que algunes minories tinguessin més representació. Tal vegada s’hauria d’estudiar la proposta.
Tomás Salinas afirmava “si vives en Barcelona, con tu elección influyes más en el destino de tu país que si lo haces en Alicante”. No és cert. El vot a Sória val més que a Barcelona. Cada província té un mínim de diputat, tres, i després en té més segons la població. Malgrat Sória tingui 3 diputats i Barcelona 33, a Sória (i altes províncies poc poblades) es necessiten menys vots que a Barcelona per tenir un diputat. Al Senat cada província peninsular té 4 senadors, i aquí sí que les províncies menys poblades tenen una representació molt superior a les més poblades.
Onofre Vaquer
(Enviat a Diario de Mallorca el novembre de 2009 i no publicat)
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)