CONQUESTA I REPARTIMENT DE MALLORCA

Publicat al setmanari Felanitx el 24-4-2023

CONQUESTA I REPARTIMENT DE MALLORCA

Onofre Vaquer

Plàcid Pérez ha publicat "Conquesta i repartiment de Mallorca.     Els inicis de la colonització. 1230-1256" (El Gall Editor, 2022). En Plàcid era company de curs al institut Ramon Llull, no va seguir a la universitat treballant a Alfàbia perquè poguéssim veure bé les televisions, però als dies lliures anava als arxius, després es llicencià i doctorà el 2021. El llibre recull bona part de la seva tesi.

Després de la carnisseria de la conquesta de la ciutat i el saqueig de totes les cases, el llibre explica com es va efectuar el repartiment del botí moble, immoble i semovent (bestiar) entre els components de l'host, com indemnització de tot quant aportaren a la conquesta. Els agraciats no foren petits propietaris pagesos lliures sinó senyors de baronies. S'estableixen senyories que no pretenen l'explotació directa de la terra, sinó la producció de renda. La terres rebudes no eren per treballar-les sinó per fer-les treballar a altres, bé mitjançant sots-establiments o amb mà d'obra esclava. Els senyorius de major extensió romangueren en mans dels magnats laics i eclesiàstics més rellevants com Nunyo Sanç, el comte d'Empúries, el vescomte de Bearn o el bisbe de Barcelona, tindran el nom de baronies. Rebran censos i delmes (que més tard compartiran amb l'església), i es reservaran l'alou. Tots tindran part a la ciutat, rebent cases i obradors. A la porció reial (mitja illa) hi haurà 287 beneficiaris en 817 explotacions, 1.184 cases i 101 obradors a ciutat, però molts menys a les porcions del magnats. Al quartó del comte d'Empúries  hi entren el bisbe de Girona, l'abat de Sant Feliu de Guíxols, el sagristà d'Urgell, el paborde de Solsona, Ramon de Pertegàs (canonge de Barcelona), els homes de Narbona i Guillem de Sant Vicenç, ningú més. El quartó del vescomte de Bearn, que el 1310 passà al patrimoni reial, rebran béns Bernat de Santa Eugènia, el sagristà de Barcelona, el sagristà de Girona i l'ardiaca de Barcelona. La porció de Nunyo Sanç, que fou venuda al rei el 1241, on hi havia Felanitx, no hi ha repartiment, el comte remunerà individualment als seus cavallers, després feu donacions a institucions religioses com el Císter, l'ordre de Calatrava, al Temple, solars als genovesos i cases a jueus. Al quartó dels bisbe de Barcelona es fan 12 parts, 7 pel bisbe, 3 per Ramon Berenguer d'Àger (inclou les baronies de Banyalbufar i Bunyolí  que passaria als Pacs al XV), 2 per Nunyo Sanç, també reberen béns Gilabert de Cruilles i Bernat de Lloret. Els barons havien de prestar homenatge al rei i participar en la defensa posterior de l'illa. Altres tenien terres en alou franc. Els magnats cediren el desè a l'Església, seria la porció temporal de la Seu. Els magnats no quedaren a l'illa però a alguns porcioners els imposen la residència. Es prohibeix alienar béns a cavallers i eclesiàstics, si bé hi haurà excepcions amb autorització reial. Els magnats anomenen batles per jutjar en causes civils reservant-se el monarca les penes d'efusió de sang. Hi ha litigis perquè senyors volen tenir la jurisdicció criminal, de vegades amb l'anuència del rei com va passar a Felanitx el 1351 amb Valentí Ses Torres.

Després del repartiment la majoria dels beneficiaris no s'establí a l'illa i hi haurà una gran mobilitat immobiliària. Els conqueridors administraren el patrimoni mallorquí a distància a través de procuradors. Molts alienaren els immobles rebuts inclosos els petits beneficiaris. El cavaller Carroç, fill il·legítim d'un genovès capità d'armada, s'instal·là a Felanitx que havia obtingut en feu de Nunyo Sanç, després anà a la conquesta de València. El patrimoni reial i els grans senyorius feudals foren els majors beneficiats de la desfeta dels conqueridors menys acomodats. L'Església fou molt beneficiada, no sols els bisbat sinó també diferents convents i parròquies amb donacions, aniversaris, capellanies i obres pies. Els porcioners establiren a colons pagesos les explotacions a canvi de rendes en diners o en espècie. Hi ha alguns contractes de parceria o amitges com el que fa Abrahim Alfacchim de Tortosa als germans pla de Benifarda. Però serà més eficaç l'establiment a colons immigrants cedint el domini útil perpètuament a canvi d'un cens.                                         

QUAN ÉREM ESCLAVISTES

 

ELS MITES BÍBLICS

 Publicat al setmanari Felanitx el 15-12-2022

ELS MITES BÍBLICS

Onofre Vaquer

Al llegir la Bíblia s'ha considerat com històric el que no tenia pretensió d'historicitat. El 1993 la Pontifícia Comissió Bíblica criticava la lectura fonamentalista de la Bíblia que creu que ha de ser llegida i interpretada literalment, sense tenir en compte que ha estat formulada en un llenguatge condicionada per una època i en formes literàries no històriques. Jesús no va néixer a Betlem sinó a Nazaret, ho diu fins i tot Ratzinger (el papa emèrit) que afegeix que no va néixer a una cova amb un bou i una mula, sinó a una casa[1]. La creu que veiem a la iconografia cristiana apareix al segle V i no té res que veure amb la dels crucificats que tenia forma de X i era prima ja que els claus dels peus entraven pel taló.

Però qui més ha desmuntat les creences sobre l'Antic Testament ha estat l'arqueòleg Isräel Finkelstein, de la Universitat de Tel Aviv, que ha desenterrat els mites junt a Silberman a un llibre publicat en anglès el 2001, del que hi ha una edició francesa[2][3] del 2002, la que jo he consultat, i un castellana del 2003. El Gènesis no es comença a escriure fins el segle VII a.C. al regne de Judà quan la monarquia cerca pares fundadors llegendaris com Abraham que suposadament cap el 2.100 a.C. migraria de Mesopotàmia a Canaan, una cosa il·lusòria, amb dromedaris que no serien domesticats fins el 1.000 a.C.  Fins al segle VII els jueus eren politeistes però Josies imposa el monoteisme, destruí les imatges de deus i va dir haver trobat un llibre amb la Llei a seguir (el Deuteronomi). Després de l'exili de Babilònia (586-440 a.C.) els que tornen reescriuen la història d'Israel per reafirma la seva identitat. Per animar al que no volien tornar s'inventen la història de l'èxode d'Egipte. No hi ha cap menció de la presencia d'israelites a Egipte on no hi havia esclavitud (els construccions de piràmides eren assalariats i feren una vaga). La influència de Mesopotàmia al mites bíblics, redactat al segle V, és clara[4].  Trobam ressons del poema de la creació escrita en arcadi a la Biblia. Els deus modelen l'home de fang i el posen a un jardí dins l'Eden (desert). La genealogia d'Adam a Lamec destil·la l'aura de la teologia babilònica. El diluvi universal està copiat de l'epopeia de Gilgamesh. Abraham és la figura dels deportats que tornen. El naixement de Moisés posat per la mare dins una cistella al riu és calcat del de Sargon d'Acad i les lleis del codi de Hammurabi. La torre de Babel evoca el zigurat. La història  de Josep és una novel·la amb l'argument de la història d'Ahiqar ambientada a la cort asíria.  L'èxode d'Egipte no va existir. S'han fet moltes excavacions a la península del Sinaí i no s'ha trobat cap resta de campaments, no és possible la fuita  de 600.000 homes, amb dones i nins, cap el 1250 a.C., que estassin 38 anys a un oasis, sense deixar cap petjada. La teoria de la conquesta militar de Canaan per Josué ha estat substituïda per la d'una ocupació pacífica i progressiva de migrants d'altres zones del mateix territori. Al segle XIII a.C. Canaan era una província egípcia i les ciutats no tenien murades. Jericó no estava habitada i havia tingut murades 7.000 anys abans, per protecció contra inundacions,  derruïdes per un terratrèmol.  Per Finkelstein el judaisme es formà a mitjan segle X a.C. a les muntanyes de Samaria. Des del segle XII pastors trashumants s'havien anant sedentaritzat, a les excavacions no s'han trobat restes de porc. Cap text egipci ni mesopotàmic parlen de David ni de Salomó. David si va existir, era el cap d'una colla de bandolers que exigia primes a cavi de protecció, que creà el regne de Judà, important d'Hebron a Jerusalem el culte a Yavé que situaria devora les altres divinitats locals. No se sap si Salomó va existir, el que es sap és que no va construir cap temple ni va escriure cap llibre.          

---

[1] Ratzinger, J: Jesús de Natzaret. La infància de Jesús. Editorial Claret, 2012.

[2] Finkelstein, Isräel; Silberman, Neil Asher: La Biblie dévoilée. Les novelles révélations de l'archéologie. Paría: Bayard, 2002. La tenen a la UIB.

[3] Finkelstein-Silberman: La Biblia desenterrada: una nueva visión arqueológica del antiguo Israel y de los orígenes de sus textos sagrados. Siglo XXI de España, 2003.

[4] També tracta el tema el canonge Francesc Ramis a Mesopotàmia y el Antiguo Tetamento (Biblioteca Digital UIB).

BIBLIOTEQUES DESAPAREGUDES

 

SANT AGUSTÍ I LES BALEARTS

Setmanari Felanitx del 19-8-2022

ELS COGNOMS DE LES ILLES BALEARS

ÚLTIMA HORA 27-4-2022 me publica un article

MEDIO SIGLO CON CRISTÓBAL COLÓN

 El diari Última Hora del 7-9-2020 a la darrera pàgina titula "Medio siglo con Cristóbal Colón". Subtítol: "El historiador felanitxer Onofre Vaquer descarta el origen mallorquín del desubridor del nuevo Mundo". Hi ha una foto de la portada del llibre Cristóbal Colón. De los enigmas a las certezas, una de l'autor i una del Descobridor.