LOS DESPILFARROS SOCIALISTAS

El martes 27 de diciembre, Diario de Mallorca, publicaba una carta de un lector que decía que ahora había que hacer recortes por los despilfarros de los gobiernos socialistas. ¿Qué despilfarros?, ¿la ley de dependencia?. Quienes han despilfarrado han sido gobiernos del PP. El ayuntamiento más endeudado de España es el Madrid y la comunidad autónoma la de Valencia, ¿Cuánto hace que allí no gobiernan los socialistas?. En Baleares hemos visto como el gobierno de PP presidido por Jaume Matas ha dilapidado el dinero público que ha malversado en múltiples casos de corrupción que están en los tribunales. En la pasada legislatura en Baleares no hubo despilfarro, hubo una caída de los ingresos tributarios debido a la reducción de la actividad económica por el estallido de la burbuja inmobiliaria provocada por el banco Lehmans Brothers, cuyo presidente en España el PP ha puesto de ministro de economía. Si no se quiere reducir las prestaciones sociales en vez de recortar hay que aumentar los ingresos a costa de los más ricos. El PP hace todo lo contrario, baja los impuestos a los ricos. Lo primero que hizo Aznar al llegar al gobierno fue un decreto-ley bajando el tipo máximo que se paga por IRPF. Lo primero que hizo CIU al llegar al gobierno de Catalunya fue suprimir el impuesto de sucesiones y luego anunciar recortes. Lo primero que ha hecho Bauzà al llegar al Govern Balear ha sido anunciar que suprime el impuesto de patrimonio, que sólo iban a pagar los que tienen más de un millón de euros, reduciendo los ingresos en más de 23 millones, y luego llegan los recortes. Señores de PP menos demagogia con los despilfarros socialistas.

CATALUNYA O PORTUGAL

A rel de les desafortunades paraules de Peces Barba afirmant que, a rel de la crisis de 1640, a Espanya li hauria anat millor amb Portugal que amb Catalunya, han sorgit nombrosos comentaris dient que a Catalunya li hauria anat millor sense Espanya. Es confon la Corona de Castella amb Espanya. Des de el punt de vista polític Espanya no existia abans de 1835, hi havia una monarquia hispànica en que un mateix rei ho era de diferents regnes, però cada regne tenia les seves peculiaritats i fiscalitats diferenciades. Quan abans del segle XIX es parla d’Espanya no es referien a l’Estat espanyol que no existia, sinó a un concepte geogràfic, la península ibèrica, com quan Jaume I diu que de totes les terres d’Espanya, Catalunya és la millor. Portugal es considerava Espanya, les Balears no. Hi ha virreis de Mallorca que demanen a Madrid permís per passar a Espanya. Quan s’expulsen els moriscos un grup demana si es por quedar a Mallorca, el virrei escriu a Madrid dient que els han expulsat d’Espanya i demana si es poden quedar aquí, ja aquí no és Espanya. La integració de diversos regnes dins la monarquia hispànica, que al segle XIX donarien origen a l’Estat espanyol, hagués pogut esser diferent. Si els partidaris d’Isabel la Catòlica no haguessin guanyat al de la seva neboda Joana (filla d’Enric IV, dita la Beltraneja), no hi hagués hagut unió personal de Castella amb la Corona d’Aragó sinó amb Portugal. Navarra parexia que s’havia d’unir a França. Però el passat és el que ha estat. L’amic Gabriel Ensenyat afirmava a un article (Diari de Balears 4-11-2011) que des de l’Edat Mitjana Castella es dedica a espoliar quan fins el 1835 Castella és l’espoliada. Totes les guerres que va mantenir la monarquia als segles XVI i XVII les pagava Castella. La fiscalitat és molt superior a Castella que als altres regnes. Ja ho deia Quevedo: En Catalunya y Aragón nadie tributa un vellón/Valencia y Portugal son de la misma oponión/sólo Castilla y el noble reino andaluz/llevan a cuestas la cruz. El 1834 si una persona que vivia a Castella pagava 23 al rei, si hagués viscut a Catalunya n’hauria pagat 11. El 1835 s’unifiquen els impostos i es centralitzen a Madrid (Vegeu el meu llibre Mites i tòpics de la Història d’Espanya i de Catalunya). Té raó Gabriel Ensenyat quan diu que Portugal no té cap amenaça en qüestions identitàries, lingüístiques i d’espoli fiscal, però des de el punt de vista econòmic li hauria anat més bé pertànyer a la monarquia hispànica. Havia estat capdavantera en els descobriments geogràfics i s’havia enriquit en el comerç d’espècies i d’esclaus. Al independitzar-se perdré el mercat hispànic, especialment d’esclaus a Amèrica que passà a mans d’holandesos i anglesos. Després de la revolta de 1640 Catalunya torna a la monarquia hispànica desenganyada dels francesos, si no ho hagués fet s’hauria convertit en una província de França i tots sabem el que passà amb la llengua catalana al Rosselló quan passà a França. Des de un punt de vista econòmic a Catalunya li ha anat molt bé pertànyer a Espanya al disposar d’un mercat protegit on vendre els seus productes, des de que Felip V suprimí les duanes interiors. Al segle XIX no deixaven entrar teixits anglesos que eren més bons i molts més barats que els catalans. El desenvolupament industrial de Catalunya no hagués estat possible sense el proteccionisme de l’Estat espanyol. Els latifundistes andalusos invertien les rendes posant-les als bancs a un interès fix i aquests ho invertien a Catalunya. Els atemptats contra la llengua no sempre venen de fora. El 1811 el català Antoni Puigblanch suggereix suprimir els idiomes diferents del castellà. Durant la Guerra del Francès, Napoleó s’annexionà Catalunya, davant les protestes de Josep I, i proposà traduir el còdex napoleònic al català però 9 de 10 juristes catalans d’una comissió diuen que s’ha de traduir al castellà, no al català. Malta és un país independent amb llengua pròpia però tota l’ensenyança es fa en anglès i miren la televisió italiana.
Onofre Vaquer

(enviat a Diari de Balears el 6-11-2011). Publicat al Diari.

COLOM GENOVÈS

Sr. Director. El passat dia 28 d’octubre publicàveu una carta meva que ha estat contestada per l’amic Nito Verdera el qual afirma que Cristòfol Colom no era genovès. Afirma que el testament o institució de mayorazgo de 1498 on Colón confirma que és genovès es fals. S’ha dit que el document fou presentat als plets colombins 70 anys després per una part litigant, però s’obvia que a l’Arxiu de Simancas es troba la confirmació de dit document i que Altoaguirre feu un informe on comprovà l’autenticitat. Ulloa deia que hi havia un anacronisme al considerar el príncep don Joan com a viu el 1498 quan havia mort l’any anterior. Però el que un escrivà de Sevilla el 1498 és un traslado, és a dir una còpia d’un document escrit l’any anterior. Els reis l’havien autoritzat a instituir mayorazgo el 23-4-1497. La frase mandamos al Príncipe don Juan està presa de la Reial Cèdula de la llicència i es copia al traslado de 1498 i a la confirmació de 1501. Fins i tot Ulloa de vegades parla del testament de 1497, com ho fan 3 candidats als plets. El fill Hernando al seu testament de 1539 diu que el seu pare és genovès, com també fan tots els cronistes del segle XVI, alguns dels quals afirmen que el pare nomia Domenico (Fernández de Oviedo, Esteban de Garibay) com també ho afirma un canceller del Banc de San Giorgio el 1610 (document publicat per Aldo Agosto). Un altre canceller de dit banc, Antonio Gallo, havia escrit el 1506 que el pare era teixidor. Recentment s’ha trobat a Simancas la pesquisa de Bobadilla, on diversos testimonis afirmen a Santo Domingo que Bartolomé Colón, germà de l’Almirant, havia fet tallar la llengua a unes dones que deien que el pare i el germà Diego havien estat teixidors. Bartolomé havia fet un mapa pel rei d’Anglaterra on ell diu que és genovès. Nito Verdera veu molts de catalanismes als escrits del Descobridor, però Juan Gil i César Hernández han demostrat que els suposats catalanismes nàutics són termes comuns en l’àmbit mediterrani.
Onofre Vaquer

(Enviat a Última Hora el 4-11-2011, publicat el dia 9)

ZP deja el doble de parados

Sr. Director: el domingo 30 de octubre el diario de su digna dirección llevaba el siguiente titular La era ZP deja el doble de parados. Creo que no hay que mirar sólo la evolución de los parados sino también la de los ocupados. El 2004, cuando Rodríguez Zapatero, accedió al poder, había en España 17.011.800 millones de ocupados, el 2007 habían pasado a 19.152.300, un incremento de 2.110.500 ocupados. Mucha gente de países menos desarrollados venía a España a trabajar. En un instituto de Palma tuve un grupo de 36 alumnos de los que 34 eran extranjeros, sus padres habían venido para trabajar en la construcción. Después vino el estallido de la burbuja inmobiliaria, tras la quiebra de un banco norteamericano que concedía préstamos hipotecarios a personas que no podían pagarlos, y muchas gente perdió su empleo. A pesar de todo hay más personas ocupadas que en 2004, el 2010 había en España 4.632.400 parados y 18.355.500 ocupados, un millón 444.700 ocupados más que en 2004. La especulación inmobiliaria y la ley del suelo que había hecho el gobierno del PP calentaron el sector de la construcción que llegó a la saturación y las restricciones crediticias de los bancos hicieron el resto.
Onofre Vaquer

ORIGEN DE COLÓN

ULTIMA HORA

Diumenge 23 publicaveu a una nota “Los representantes de las instituciones no pueden dar su apoyo a entidades que defienden ideas sin ningún fundamento científico acreditado y con el rechazo de la comunidad educativa”, referint-vos a S’Academi de sa Llengo Baleà. Totalment d’acord però demanaria que aquest principi es fes extensiu als mitjans de comunicació i no tan sols en el tema de la llengua catalana. A Mallorca veiem que els mitjans de comunicació recullen les opinions d’indocumentats que sostenen que Cristòfol Colom era mallorquí i fill del príncep de Viana, i a Catalunya al que defensen que el Descobridor era Joan Colom Bertran (per cert documentat com a mort el 1484). Les múltiples teories distintes de la genovesa no compten amb cap document i es fàcil desmuntar els dois que diuen. Per tota la comunitat científica Colom era genovès
Cap teoria pot desbancar la genovesa oficial sense aportar documents i la genovesa en té. Tots els cronistes del XVI consideren que Colón era genovès, i ell mateix ho confirma a la institució de mayorazgo. El document del 11-10-1496 pel que tres germans Colombo de Quinto acorden que un d’ells anirà a Hispània a trobar-se amb Christoforum de Columbo armiratum regis Ispanie, enllaça la documentació genovesa amb el descobridor de Amèrica.
Vaig donar una conferència a Omnium Cultural de Barcelona, on creuen que Colón era català, exposant la genovesitat del descobridor. El treball ha estat publicat el 2008 al número 44 del bolletí del Centre d’Estudis Colombins de dita entitat (es pot consultar a internet: www.cecolom.cat/media/files/file_460_1472.pdf).. També el número 3 de la revista Segell (Palma: Lleonard Muntaner), publica altre treball meu on queda clar que Colón era genovès.

Onofre Vaquer
Doctor en Història
(Publicat a "Última Hora" el 28 d'octubre de 2011)

L'EXPOSICIÓ COLOMBINA)
A la Casa de Cultura hi ha una exposició sobre Cristòfol Colom i Felanitx. Sembla que sols hi ha hagut una teoria sobre Colom felanitxer, la del suposat fill del príncep de Viana. Però n’hi ha hagut altres dues. La primera fou la de Renato Llanas de Niubó on a “El enigma de Cristóbal Colón” (1964) sosté que el descobridor era fill de Joan Colom de Felanitx i participà a la revolta forana. El llibre hi és però a una vitrina que posa Colom català. No hi ha cap llibre de la teoria de Rafel Bauzà Socias de Montuïri que sostenia que Colom era de Felanitx i pare de Joanot Colom i ell era descendent seu, publicà varis llibres en col•laboració amb Jaume E. Amengual. A l’exposició hi ha mencions de Coloms de Felanitx extretes de llibres sagramentals de la segona meitat del segle XVI i XVII, però cap dels Coloms del segle XV que jo tinc documentats i publicats al meu llibre ¿Dónde nació Cristóbal Colón? (Palma: El Tall, 1991) que per suposat no hi és a l’exposició. No hi ha ni la biografia del príncep de Viana de Manuel Iribarren que diu que estant a Mallorca deixà embarassada una tal Margarita, d’on Joan Cerdà es tragué l’absurda teoria de que el príncep seria el pare de Colom. Ni hi ha el document on Iribarren llegí que el príncep dirigí una carta al governador de Mallorca quan la carta està datada a Mallorca però dirigida al governador de Sicília i que ha estat publicada per Nito Verdera.
Es diu que Joan Colom fou pare dels dos corsaris Colón al servei del rei de França. Els membres del Centre d’Estudis Colombins trobaren a França el testament del cunyat del famós corsari on se’l cità com a Casanova àlias Colom i senyor del castell de Gallarbois, diòcesi de Ruan. Era francès no felanitxer.

Onofre Vaquer

(Publicat al setmanari Felanitx el 28 d'octubre de 2011)

EL PP I LA FISCALITAT

EL PP I LA FISCALITAT

L’únic punt inamovible dels diversos programes del PP és que els rics han de pagar pocs impostos. Quan Aznar va arribar a la presidència del govern el primer que va fer va ser un decret-llei baixant el tipus màxim a pagar d’IRPF, el que pagaven els que tenien més rendes. A la passada legislatura autonòmica a algunes comunitats autònomes governades per socialistes es un puja un punt l’IRPF a les rendes superiors a 100.000 euros. A Balears el govern ho proposà però PP i UM ho tombaren al Parlament. Si s’hagués aprovat s’haurien recaptat 300 milions d’euros que li haurien anat bé al Govern en un moment com l’actual en que han baixat els ingressos prevists.
Rajoy diu que el PP no pujarà cap impost i que baixarà l’impost de societats, que afecta als que tenen accions no als més pobres. Diu que no retallarà serveis socials, ¿com ho farà?. A les eleccions municipals i autonòmiques d’enguany el PP ha accedit a governs on abans no comandaven i es queixen dels deutes que han deixats els altres. Cal recordar que el municipi més endeutat d’Espanya, amb diferència, és el de Madrid i la comunitat més endeutada la de València, on fa anys que governen els populars. Deutes que han trobat venen de quan governaven ells, en el cas de Palma encara no s’ha pagat el primer parc de les Estacions, dissenyat per Carme Pinós, que fou destruït per fer l’estació intermodal. A Palma quan estaven a l’oposició s’oposaren a que l’Ajuntament demanés un crèdit de 20 milions i quan arribaren al poder ho demanaren totd’una. L’Ajuntament no ha tingut problemes de liquidesa, paga a les entitat aviat, fins i tot ha avançat diners abans d’acabar les activitats. Diuen que no tenen diners però totd’una han trobat 196.000 euros per espanyar un carril bici, han llevat serveis i pujaran el bus i llevaren la gratuïtat als menors de 16 anys. A municipis on
El Consell de Mallorca té problemes de liquidesa perquè el Govern no els ha traspassat el que els deu. Però no és problema de dèficit, l’any passat tingueren 22 milions de superàvit. Aprofiten l’avinentesa per eliminar el que no els interessa o molesta com la televisió de Mallorca, les subvencions a cursos de català i entitats culturals. El Govern Balear retarda el pagament de subvencions a entitats per enfonsar-les, van per l’Obra Cultural Balear i pel GOB (que ha hagut de fer un ERE per no poder pagar els seus treballadors). En els retalls que fan ¿perquè no suprimeixen la promoció turística i que els hotelers paguin la publicitat que els beneficia?.

Onofre Vaquer

ARTICLE DE LUCÍA ETXEBARRIA

Molt bo l'article de Lucía Etxebarría al Magazine d'ahir.

SIMPATÍA POR EL DÉBIL LUCÍA ETXEBARRIA

Un hombre como los demás

NO SÓLO ME EDUQUÉ en la fe católica, sino que creí fervientemente en ella durante muchos años. El Jesucristo al que yo amaba era aquel que había hablado de
ofrecer al enemigo la otra mejilla si te golpeaban una, frente al “ojo por ojo y diente por diente” de la ley del talión; el que quería que se acercasen a él los niños, los ladrones y las prostitutas (a día de hoy quizá nos cuesta entender por qué incluyó a los tres grupos en la misma categoría, pero basta con leer el Antiguo Testamento para entender que los antiguos judíos, como sociedad no natalista que eran, no respetaban a los menores); el que impidió que lapidaran a una adúltera, el que expulsó a los mercaderes del templo y el que creía más fácil que un camello pasara por el ojo de una aguja que un rico entrara en el reino de los cielos. El Jesucristo al que yo amé era, pues, un revolucionario y un firme defensor de la justicia social. Mi Jesucristo no creía en disciplinas ni cilicios, ni en jerarquías ni oropeles. Era sencillo y franco, comprensivo, amoroso.
Más tarde, con Juan Pablo II, la Iglesia católica experimentó una deriva reaccionaria y ultraconservadora culminada con la beatificación del fundador del Opus Dei, una Obra que viola el derecho canónico y el penal al abrir la correspondencia de sus numerarios y revelar el secreto de confesión, que impone a sus numerarios la mortificación corporal y, por lo tanto maltrata, y que se ha convertido, más que en una orden religiosa, en una poderosísima empresa multinacional. Se me decía que yo debía aceptar eso porque el Papa, por dogma, es infalible. Pero ¿qué hombre infalible, tras que se destapara el escándalo de los abusos y maltratos masivos a menores en los orfanatos católicos irlandeses, no sólo no se dignaba a hablar con las víctimas sino que, para colmo. se negaba a enviar a los criminales a la cárcel? ¿Qué Papa infalible podía apoyar a un pederasta (que abusó de sus propios hijos), ladrón, malversador, polígamo y morfinómano como Marcial Maciel? ¿Qué hombre infalible pudo cerrar los ojos ante los cientos, miles, de cartas y testimonios que estuvieron llegando al Vaticano durante treinta años, treinta, revelando lo que luego la justicia de los hombres probó, que el amigo al que el Papa besó en público abusaba de menores? Un dogma de fe cayó, pues, y me alejé de la Iglesia vaticana, pero no del credo cristiano, que sigue constituyendo el ideario ético por el que me rijo.
Me quedé, pues, sola, sin Iglesia a la que acudir ni congregación con la que relacionarme, pero nunca he dejado de ser cristiana. Soy una de tantas cristianas que se han alejado, con enorme pesar de la Iglesia vaticana. Por lo tanto, no quiero sufragar con mis impuestos la reciente visita del Papa. No porque no sea creyente, sino más bien por todo lo contrario. Creo que los 60 millones de euros que vamos a pagar entre todos los ciudadanos de Madrid podrían destinarse a causas mucho más urgentes, y que resulta frívolo gastar semejante cantidad en la visita papal cuando atravesamos una de las peores crisis económicas de la historia de nuestro país. ¿Que la visita atrae turismo? Más turismo atrae, por ejemplo, el festival de música electrónica de Barcelona o los conciertos de U2, y nadie me pide que contribuya a sufragarlos.