EL PP I LA FISCALITAT
L’únic punt inamovible dels diversos programes del PP és que els rics han de pagar pocs impostos. Quan Aznar va arribar a la presidència del govern el primer que va fer va ser un decret-llei baixant el tipus màxim a pagar d’IRPF, el que pagaven els que tenien més rendes. A la passada legislatura autonòmica a algunes comunitats autònomes governades per socialistes es un puja un punt l’IRPF a les rendes superiors a 100.000 euros. A Balears el govern ho proposà però PP i UM ho tombaren al Parlament. Si s’hagués aprovat s’haurien recaptat 300 milions d’euros que li haurien anat bé al Govern en un moment com l’actual en que han baixat els ingressos prevists.
Rajoy diu que el PP no pujarà cap impost i que baixarà l’impost de societats, que afecta als que tenen accions no als més pobres. Diu que no retallarà serveis socials, ¿com ho farà?. A les eleccions municipals i autonòmiques d’enguany el PP ha accedit a governs on abans no comandaven i es queixen dels deutes que han deixats els altres. Cal recordar que el municipi més endeutat d’Espanya, amb diferència, és el de Madrid i la comunitat més endeutada la de València, on fa anys que governen els populars. Deutes que han trobat venen de quan governaven ells, en el cas de Palma encara no s’ha pagat el primer parc de les Estacions, dissenyat per Carme Pinós, que fou destruït per fer l’estació intermodal. A Palma quan estaven a l’oposició s’oposaren a que l’Ajuntament demanés un crèdit de 20 milions i quan arribaren al poder ho demanaren totd’una. L’Ajuntament no ha tingut problemes de liquidesa, paga a les entitat aviat, fins i tot ha avançat diners abans d’acabar les activitats. Diuen que no tenen diners però totd’una han trobat 196.000 euros per espanyar un carril bici, han llevat serveis i pujaran el bus i llevaren la gratuïtat als menors de 16 anys. A municipis on
El Consell de Mallorca té problemes de liquidesa perquè el Govern no els ha traspassat el que els deu. Però no és problema de dèficit, l’any passat tingueren 22 milions de superàvit. Aprofiten l’avinentesa per eliminar el que no els interessa o molesta com la televisió de Mallorca, les subvencions a cursos de català i entitats culturals. El Govern Balear retarda el pagament de subvencions a entitats per enfonsar-les, van per l’Obra Cultural Balear i pel GOB (que ha hagut de fer un ERE per no poder pagar els seus treballadors). En els retalls que fan ¿perquè no suprimeixen la promoció turística i que els hotelers paguin la publicitat que els beneficia?.
Onofre Vaquer
viernes, 9 de septiembre de 2011
lunes, 5 de septiembre de 2011
ARTICLE DE LUCÍA ETXEBARRIA
Molt bo l'article de Lucía Etxebarría al Magazine d'ahir.
SIMPATÍA POR EL DÉBIL LUCÍA ETXEBARRIA
Un hombre como los demás
NO SÓLO ME EDUQUÉ en la fe católica, sino que creí fervientemente en ella durante muchos años. El Jesucristo al que yo amaba era aquel que había hablado de
ofrecer al enemigo la otra mejilla si te golpeaban una, frente al “ojo por ojo y diente por diente” de la ley del talión; el que quería que se acercasen a él los niños, los ladrones y las prostitutas (a día de hoy quizá nos cuesta entender por qué incluyó a los tres grupos en la misma categoría, pero basta con leer el Antiguo Testamento para entender que los antiguos judíos, como sociedad no natalista que eran, no respetaban a los menores); el que impidió que lapidaran a una adúltera, el que expulsó a los mercaderes del templo y el que creía más fácil que un camello pasara por el ojo de una aguja que un rico entrara en el reino de los cielos. El Jesucristo al que yo amé era, pues, un revolucionario y un firme defensor de la justicia social. Mi Jesucristo no creía en disciplinas ni cilicios, ni en jerarquías ni oropeles. Era sencillo y franco, comprensivo, amoroso.
Más tarde, con Juan Pablo II, la Iglesia católica experimentó una deriva reaccionaria y ultraconservadora culminada con la beatificación del fundador del Opus Dei, una Obra que viola el derecho canónico y el penal al abrir la correspondencia de sus numerarios y revelar el secreto de confesión, que impone a sus numerarios la mortificación corporal y, por lo tanto maltrata, y que se ha convertido, más que en una orden religiosa, en una poderosísima empresa multinacional. Se me decía que yo debía aceptar eso porque el Papa, por dogma, es infalible. Pero ¿qué hombre infalible, tras que se destapara el escándalo de los abusos y maltratos masivos a menores en los orfanatos católicos irlandeses, no sólo no se dignaba a hablar con las víctimas sino que, para colmo. se negaba a enviar a los criminales a la cárcel? ¿Qué Papa infalible podía apoyar a un pederasta (que abusó de sus propios hijos), ladrón, malversador, polígamo y morfinómano como Marcial Maciel? ¿Qué hombre infalible pudo cerrar los ojos ante los cientos, miles, de cartas y testimonios que estuvieron llegando al Vaticano durante treinta años, treinta, revelando lo que luego la justicia de los hombres probó, que el amigo al que el Papa besó en público abusaba de menores? Un dogma de fe cayó, pues, y me alejé de la Iglesia vaticana, pero no del credo cristiano, que sigue constituyendo el ideario ético por el que me rijo.
Me quedé, pues, sola, sin Iglesia a la que acudir ni congregación con la que relacionarme, pero nunca he dejado de ser cristiana. Soy una de tantas cristianas que se han alejado, con enorme pesar de la Iglesia vaticana. Por lo tanto, no quiero sufragar con mis impuestos la reciente visita del Papa. No porque no sea creyente, sino más bien por todo lo contrario. Creo que los 60 millones de euros que vamos a pagar entre todos los ciudadanos de Madrid podrían destinarse a causas mucho más urgentes, y que resulta frívolo gastar semejante cantidad en la visita papal cuando atravesamos una de las peores crisis económicas de la historia de nuestro país. ¿Que la visita atrae turismo? Más turismo atrae, por ejemplo, el festival de música electrónica de Barcelona o los conciertos de U2, y nadie me pide que contribuya a sufragarlos.
SIMPATÍA POR EL DÉBIL LUCÍA ETXEBARRIA
Un hombre como los demás
NO SÓLO ME EDUQUÉ en la fe católica, sino que creí fervientemente en ella durante muchos años. El Jesucristo al que yo amaba era aquel que había hablado de
ofrecer al enemigo la otra mejilla si te golpeaban una, frente al “ojo por ojo y diente por diente” de la ley del talión; el que quería que se acercasen a él los niños, los ladrones y las prostitutas (a día de hoy quizá nos cuesta entender por qué incluyó a los tres grupos en la misma categoría, pero basta con leer el Antiguo Testamento para entender que los antiguos judíos, como sociedad no natalista que eran, no respetaban a los menores); el que impidió que lapidaran a una adúltera, el que expulsó a los mercaderes del templo y el que creía más fácil que un camello pasara por el ojo de una aguja que un rico entrara en el reino de los cielos. El Jesucristo al que yo amé era, pues, un revolucionario y un firme defensor de la justicia social. Mi Jesucristo no creía en disciplinas ni cilicios, ni en jerarquías ni oropeles. Era sencillo y franco, comprensivo, amoroso.
Más tarde, con Juan Pablo II, la Iglesia católica experimentó una deriva reaccionaria y ultraconservadora culminada con la beatificación del fundador del Opus Dei, una Obra que viola el derecho canónico y el penal al abrir la correspondencia de sus numerarios y revelar el secreto de confesión, que impone a sus numerarios la mortificación corporal y, por lo tanto maltrata, y que se ha convertido, más que en una orden religiosa, en una poderosísima empresa multinacional. Se me decía que yo debía aceptar eso porque el Papa, por dogma, es infalible. Pero ¿qué hombre infalible, tras que se destapara el escándalo de los abusos y maltratos masivos a menores en los orfanatos católicos irlandeses, no sólo no se dignaba a hablar con las víctimas sino que, para colmo. se negaba a enviar a los criminales a la cárcel? ¿Qué Papa infalible podía apoyar a un pederasta (que abusó de sus propios hijos), ladrón, malversador, polígamo y morfinómano como Marcial Maciel? ¿Qué hombre infalible pudo cerrar los ojos ante los cientos, miles, de cartas y testimonios que estuvieron llegando al Vaticano durante treinta años, treinta, revelando lo que luego la justicia de los hombres probó, que el amigo al que el Papa besó en público abusaba de menores? Un dogma de fe cayó, pues, y me alejé de la Iglesia vaticana, pero no del credo cristiano, que sigue constituyendo el ideario ético por el que me rijo.
Me quedé, pues, sola, sin Iglesia a la que acudir ni congregación con la que relacionarme, pero nunca he dejado de ser cristiana. Soy una de tantas cristianas que se han alejado, con enorme pesar de la Iglesia vaticana. Por lo tanto, no quiero sufragar con mis impuestos la reciente visita del Papa. No porque no sea creyente, sino más bien por todo lo contrario. Creo que los 60 millones de euros que vamos a pagar entre todos los ciudadanos de Madrid podrían destinarse a causas mucho más urgentes, y que resulta frívolo gastar semejante cantidad en la visita papal cuando atravesamos una de las peores crisis económicas de la historia de nuestro país. ¿Que la visita atrae turismo? Más turismo atrae, por ejemplo, el festival de música electrónica de Barcelona o los conciertos de U2, y nadie me pide que contribuya a sufragarlos.
miércoles, 24 de agosto de 2011
Dois sobre el català i Colón
Avui dimecres 24 Diario de Mallorca publica una carta meva sobre el ressó que tenen els mitjans de comunicació les opinions d’alguns ignorants. Diu així:
En causa perplexitat veure com els mitjans de comunicació es fan ressò de les opinions de persones ignorants en determinada matèria sobre la que pontifiquen en contra del que és admès per la comunitat científica amb la pretensió de que els seus dois siguin admesos per la opinió pública. En tenim dues mostres al Diario de Mallorca del dissabte 20 d’agost. Una carta arriba a sostenir que el balear és una llengua diferent del català que es començaria a parlar després de la conquesta romana del 123 a .C., doi que cap filòleg avalaria, i donant com argument de que és una llegua diferent la utilització de l’article salat, obviant que aquest s’ha emprat i encara s’empra a certes zones de l’Empordà com a Calella. La Premsa Forana de Mallorca fa anys va prendre la determinació de no publicà cartes amb dois filològics en matèria de llengua. L’altra mostra són unes declaracions de Felipe Colón de Carvajal donant credibilitat al doi de que Cristòfol Colom va néixer a Felanitx i era fill del príncep de Viana. A un article a Tribuna d’aquest diari el 12 de juliol deixava clar tal impossibilitat i que per tota la comunitat científica està clar que era genovès. A l’entrevista es cita el document Borromeo que fins i tot per Lluís Ulloa, origen de totes les teories del Colom català, es una falsificació. La lletra de dit document copia la lletra de finals del segle XVI i està datat a finals del XV. L’original de dit document ningú sap on és, sols es coneix una fotografia que publicà el diari ABC poc després de que Ulloa afirmés que el Descobridor seria d’algun lloc on es parlés català. El text té anacronismes com quan parla de les Índies Occidentals, expressió que encara no s’emprava el 1494. Cap historiador europeu fa costat als dois que diu Gabriel Verd i no té cap valor l’adhesió de persones que saben història i que no han investigar res. L’entrevistat té una cosina, amb casa a Mallorca, que és historiadora, Nunciada Colón de Carvajal, ¿perquè no l’han entrevistat a ella?.
En causa perplexitat veure com els mitjans de comunicació es fan ressò de les opinions de persones ignorants en determinada matèria sobre la que pontifiquen en contra del que és admès per la comunitat científica amb la pretensió de que els seus dois siguin admesos per la opinió pública. En tenim dues mostres al Diario de Mallorca del dissabte 20 d’agost. Una carta arriba a sostenir que el balear és una llengua diferent del català que es començaria a parlar després de la conquesta romana del 123 a .C., doi que cap filòleg avalaria, i donant com argument de que és una llegua diferent la utilització de l’article salat, obviant que aquest s’ha emprat i encara s’empra a certes zones de l’Empordà com a Calella. La Premsa Forana de Mallorca fa anys va prendre la determinació de no publicà cartes amb dois filològics en matèria de llengua. L’altra mostra són unes declaracions de Felipe Colón de Carvajal donant credibilitat al doi de que Cristòfol Colom va néixer a Felanitx i era fill del príncep de Viana. A un article a Tribuna d’aquest diari el 12 de juliol deixava clar tal impossibilitat i que per tota la comunitat científica està clar que era genovès. A l’entrevista es cita el document Borromeo que fins i tot per Lluís Ulloa, origen de totes les teories del Colom català, es una falsificació. La lletra de dit document copia la lletra de finals del segle XVI i està datat a finals del XV. L’original de dit document ningú sap on és, sols es coneix una fotografia que publicà el diari ABC poc després de que Ulloa afirmés que el Descobridor seria d’algun lloc on es parlés català. El text té anacronismes com quan parla de les Índies Occidentals, expressió que encara no s’emprava el 1494. Cap historiador europeu fa costat als dois que diu Gabriel Verd i no té cap valor l’adhesió de persones que saben història i que no han investigar res. L’entrevistat té una cosina, amb casa a Mallorca, que és historiadora, Nunciada Colón de Carvajal, ¿perquè no l’han entrevistat a ella?.
lunes, 15 de agosto de 2011
LLINATGES DE MALLORCA
A la meva pàgina web www.mallorcaweb.net/llinatges he penjat els llistats de propietaris de Manacor dels segles XVI i XIX.
viernes, 22 de julio de 2011
EL CARRIL BICI DE LES AVINGUDES
L’Ajuntament de Palma ha decidit suprimir el carril-bici de les avingudes i fer-ne un altre pels carrers del interior. Aquest carril havia animat a molta gent a desplaçar-se per Palma en bici quan abans érem molts pocs els que ho fèiem.
El carril bici actual per les avingudes és mol segur pels ciclistes. En canvi és insegur al tros que no va per avingudes. Al passatge Maneu els cotxes, que no tenen carril per aparcar, aparquen damunt el carril-bici i quan surten els cotxes i autobusos de la Porta de Sant Antoni per travessar les avingudes aparquen damunt quan el semàfor està vermell per ells i verd pels ciclistes, cal vorejar algun bus i te trobes amb algun cotxe a tota velocitat a l’altra banda. Després al passar per darrera de l’Escola Graduada, a les hores d’entrada i sortida de l’escola, els pares aparquen damunt el carril-bici ocupant-lo totalment i la policia municipal no deixa passar les bicis que s’han de desviar. Si no s’ha de fer el tramvia crec que aquest tram del carril hauria d’anar per les avingudes. Quan no hi havia carril els autobusos no s’acostaven a la voravia per no pegar a les branques dels arbres envaint el següent carril. Els cotxes no guanyaren res i perdran molts d’espais d’aparcament amb el nou carril. L’Ajuntament té 196.000 euros per fer el nou carril però no en té cap per contractar els parats de llarga duració que havien de començar el juny.
Onofre Vaquer Bennasar.
El carril bici actual per les avingudes és mol segur pels ciclistes. En canvi és insegur al tros que no va per avingudes. Al passatge Maneu els cotxes, que no tenen carril per aparcar, aparquen damunt el carril-bici i quan surten els cotxes i autobusos de la Porta de Sant Antoni per travessar les avingudes aparquen damunt quan el semàfor està vermell per ells i verd pels ciclistes, cal vorejar algun bus i te trobes amb algun cotxe a tota velocitat a l’altra banda. Després al passar per darrera de l’Escola Graduada, a les hores d’entrada i sortida de l’escola, els pares aparquen damunt el carril-bici ocupant-lo totalment i la policia municipal no deixa passar les bicis que s’han de desviar. Si no s’ha de fer el tramvia crec que aquest tram del carril hauria d’anar per les avingudes. Quan no hi havia carril els autobusos no s’acostaven a la voravia per no pegar a les branques dels arbres envaint el següent carril. Els cotxes no guanyaren res i perdran molts d’espais d’aparcament amb el nou carril. L’Ajuntament té 196.000 euros per fer el nou carril però no en té cap per contractar els parats de llarga duració que havien de començar el juny.
Onofre Vaquer Bennasar.
martes, 12 de julio de 2011
Cristòfol Colom mallorquí?
Avui dimarts 12 de juliol "Diario de Mallorca" publica un article meu sobre Colón. Diu així:
TRIBUNA
ONOFRE VAQUER BENNASAR*
Cristòfol Colom mallorquí?
Diumenge dia 3 de juliol Diario de Mallorca publicava una entrevista a Gabriel Verd on insistia en que el descobridor d’Amèrica era mallorquí i fill del príncep de Viana. Aquesta absurda tesi de Joan Cerdà (de la qual Verd s’ha apropiat sense citar-lo) no es compartida per cap historiador ni per cap aficionat a indagar l’origen de Colón. En canvi els mitjans de comunicació sembla que li donen un crèdit que no mereix, com si al donessin a un que digués que la terra es plana o que el sol gira entorn de la terra. El mateix passa a Catalunya amb Jordi Bilbeny que sosté que el Descobridor era Joan Colom i Bertran, quan s’ha trobat documentació notarial que demostra que aquest personatge era mort el 1488. A Omnium Cultural de Barcelona tenen un Centre d’Estudis Colombins que sostenen que Colom seria català, seguint les hipòtesis d’Ulloa, accepten qualsevol hipòtesi d’un Colom català, sempre com hipòtesi de treball, excepte les de Verd i Bilbeny per ser totalment impossibles. A dit centre vaig pronuncià una conferència demostrant que Colom era genovès i la publicaren al seu butlletí (es pot consultar a internet: www.cecolom.cat/media/files/file_460_1472.pdf). També queda clar a un article que vaig publicar al núm. 3 de la revista Segell (Palma: Lleonard Muntaner, 2006) i per la majoria de gent que va veure el debat públic que vaig tenir a Felanitx amb Gabriel Verd i que fou emès per IB3 a un documental. Diario de Mallorca el 26-8-2008 a Tribuna publicà el meu article “On va néixer Cristòfol Colom?” (el podeu veure al meu blog http://onofrevaquer.blogspot.com).
Per a la comunitat científica està clar que Cristòfol Colom era genovès. Ho diu ell al seu testament de 1497 i el fill Hernando al seu, així com tots els cronistes de principis del XVI. El document del 11-10-1496 pel que tres germans di Colombo de Quinto acorden que un d’ells anirà a Hispània a trobar-se amb Christoforum de Columbo armiratum regis Ispanie, enllaça la documentació genovesa amb el descobridor de Amèrica. A l’arxiu de Gènova s’ha trobat recentment altre protocol que ho confirma i un altre del Banc de San Giorgio on es diu que el Descobridor era fill de Domenico, ciutadà genovès. La pesquisa de Bobadilla, trobada a l’arxiu de Simancas, confirma que el germà Diego (D’Iago) i el pare foren teixidors.
L’hipòtesi de Cerdà partia d’una nota d’un biògraf que afirmava que estant a Mallorca el príncep de Viana havia deixat embarassada una tal Margalida (no Colom). El document ha estat trobat a l’arxiu de la Corona d’Aragó per Nito Verdera, amb l’ajuda de l’arxiver Jaume Riera Sans, i resulta que la carta està datada a Mallorca i es dirigeix al governador de Sicília, no el de Mallorca, i es refereix a una amant del príncep coneguda com a Margarita parmoritana (de Palerm). El príncep al seu testament, que vaig trobar a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, fa deixes als seus fills il•legítims i no n’hi ha cap de mallorquí. Diu Verd que sols el primogènit del rei podia ser governador general, però això sols és vàlid per Catalunya no pels altres regnes de la Corona on al virrei se’l anomena lloctinent i governador general. La concessió de la governació vitalícia i hereditària a unes terres per descobrir o guanyar no sols s’atorga a Colón, es va concedir a Alonso Fernández de Lugo, conqueridor i governador de La Palma i Tenerife. Diverses teories s’aferren al Terra Rubra que el pare Las Casas llegí a una esfera feta per Bartomeu Columbus de Terrarrubra, obviant que el mateix document diu que Gènova és la seva pàtria. No es refereix a l’Alqueria Rotja de Felanitx, ni a Tarroja de Segarra ni a un topònim proper a l’Alguer, sinó a un llogaret del municipi de Moconesi d’on procedia el padrí del Descobridor. El topònim Sant Salvador (que es refereix a la transfiguració) es trobava per tot, a Catalunya (46 topònims), Menorca (El Toro), Navarra (l’important monestir benedictí de Sant Salvador de Leire), Marsella, Florència... A Gènova l’actual església de Sant Salvador és del segle XVII però al XV n’he documentada una altre. Colombo abans que llinatge era nom, per Sant Columbà (monjo irlandès que el 612 fundà el monestir de Bobbio) i en català era Colom, grafia emprada a França al segles XIV i XV com a llinatge. El descobridor es deia Cristoforo di Colombo, el di indica que originàriament seria un nom, un patronímic. Els noms al canviar de país es traduïen. El 1595 don Baltasar Colombo diu que al seu llinatge en España llaman Colom. Diu Verd que el descobridor signava l’Almirant en català, degut a que no sap paleografia no sap que diu Almirante perquè la e està volada. Els pretesos catalanismes dels escrits del descobridor no són exclusius del català, són termes comuns en l’àmbit mediterrani com han demostrat Juan Gil i César Hernández.
* Doctor en Història
TRIBUNA
ONOFRE VAQUER BENNASAR*
Cristòfol Colom mallorquí?
Diumenge dia 3 de juliol Diario de Mallorca publicava una entrevista a Gabriel Verd on insistia en que el descobridor d’Amèrica era mallorquí i fill del príncep de Viana. Aquesta absurda tesi de Joan Cerdà (de la qual Verd s’ha apropiat sense citar-lo) no es compartida per cap historiador ni per cap aficionat a indagar l’origen de Colón. En canvi els mitjans de comunicació sembla que li donen un crèdit que no mereix, com si al donessin a un que digués que la terra es plana o que el sol gira entorn de la terra. El mateix passa a Catalunya amb Jordi Bilbeny que sosté que el Descobridor era Joan Colom i Bertran, quan s’ha trobat documentació notarial que demostra que aquest personatge era mort el 1488. A Omnium Cultural de Barcelona tenen un Centre d’Estudis Colombins que sostenen que Colom seria català, seguint les hipòtesis d’Ulloa, accepten qualsevol hipòtesi d’un Colom català, sempre com hipòtesi de treball, excepte les de Verd i Bilbeny per ser totalment impossibles. A dit centre vaig pronuncià una conferència demostrant que Colom era genovès i la publicaren al seu butlletí (es pot consultar a internet: www.cecolom.cat/media/files/file_460_1472.pdf). També queda clar a un article que vaig publicar al núm. 3 de la revista Segell (Palma: Lleonard Muntaner, 2006) i per la majoria de gent que va veure el debat públic que vaig tenir a Felanitx amb Gabriel Verd i que fou emès per IB3 a un documental. Diario de Mallorca el 26-8-2008 a Tribuna publicà el meu article “On va néixer Cristòfol Colom?” (el podeu veure al meu blog http://onofrevaquer.blogspot.com).
Per a la comunitat científica està clar que Cristòfol Colom era genovès. Ho diu ell al seu testament de 1497 i el fill Hernando al seu, així com tots els cronistes de principis del XVI. El document del 11-10-1496 pel que tres germans di Colombo de Quinto acorden que un d’ells anirà a Hispània a trobar-se amb Christoforum de Columbo armiratum regis Ispanie, enllaça la documentació genovesa amb el descobridor de Amèrica. A l’arxiu de Gènova s’ha trobat recentment altre protocol que ho confirma i un altre del Banc de San Giorgio on es diu que el Descobridor era fill de Domenico, ciutadà genovès. La pesquisa de Bobadilla, trobada a l’arxiu de Simancas, confirma que el germà Diego (D’Iago) i el pare foren teixidors.
L’hipòtesi de Cerdà partia d’una nota d’un biògraf que afirmava que estant a Mallorca el príncep de Viana havia deixat embarassada una tal Margalida (no Colom). El document ha estat trobat a l’arxiu de la Corona d’Aragó per Nito Verdera, amb l’ajuda de l’arxiver Jaume Riera Sans, i resulta que la carta està datada a Mallorca i es dirigeix al governador de Sicília, no el de Mallorca, i es refereix a una amant del príncep coneguda com a Margarita parmoritana (de Palerm). El príncep al seu testament, que vaig trobar a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, fa deixes als seus fills il•legítims i no n’hi ha cap de mallorquí. Diu Verd que sols el primogènit del rei podia ser governador general, però això sols és vàlid per Catalunya no pels altres regnes de la Corona on al virrei se’l anomena lloctinent i governador general. La concessió de la governació vitalícia i hereditària a unes terres per descobrir o guanyar no sols s’atorga a Colón, es va concedir a Alonso Fernández de Lugo, conqueridor i governador de La Palma i Tenerife. Diverses teories s’aferren al Terra Rubra que el pare Las Casas llegí a una esfera feta per Bartomeu Columbus de Terrarrubra, obviant que el mateix document diu que Gènova és la seva pàtria. No es refereix a l’Alqueria Rotja de Felanitx, ni a Tarroja de Segarra ni a un topònim proper a l’Alguer, sinó a un llogaret del municipi de Moconesi d’on procedia el padrí del Descobridor. El topònim Sant Salvador (que es refereix a la transfiguració) es trobava per tot, a Catalunya (46 topònims), Menorca (El Toro), Navarra (l’important monestir benedictí de Sant Salvador de Leire), Marsella, Florència... A Gènova l’actual església de Sant Salvador és del segle XVII però al XV n’he documentada una altre. Colombo abans que llinatge era nom, per Sant Columbà (monjo irlandès que el 612 fundà el monestir de Bobbio) i en català era Colom, grafia emprada a França al segles XIV i XV com a llinatge. El descobridor es deia Cristoforo di Colombo, el di indica que originàriament seria un nom, un patronímic. Els noms al canviar de país es traduïen. El 1595 don Baltasar Colombo diu que al seu llinatge en España llaman Colom. Diu Verd que el descobridor signava l’Almirant en català, degut a que no sap paleografia no sap que diu Almirante perquè la e està volada. Els pretesos catalanismes dels escrits del descobridor no són exclusius del català, són termes comuns en l’àmbit mediterrani com han demostrat Juan Gil i César Hernández.
* Doctor en Història
lunes, 11 de julio de 2011
EL PP ORDENA TANCAR TV MALLORCA I ONA MALLORCA
EL PP ANOMENA UN LIQUIDADOR PER TANCAR LA TELEVISIÓ DE MALLORCA I ONA MALLORCA. Volen tancar una televisió pluralista, no la de Francina Armengol. Les protestes les han formulat fins i tot peperos significats, com fan avui a "Ultima Hora" Germà Ventayol i en Miquel Segura (el cervell del cas MAPAU) que arriba a demanar-se si les raons per tancar-la no són presupostàries sinó que es vol atacar la llengua catalana al anomenar un liquidador d'UPYD.
Hi ha gent que diu que "Diario de Mallorca" s'ha escorat cap a la dreta i no sols en temes polítics. Varen publicar una entrevista a l'impresentable Gabriel Verd que sosté que Cristòfol Colom era felanitxer sense cap fonament i que té el suport del batle de Felanix. Vaig enviar un escrit de réplica i no k'han publicat.
Hi ha gent que diu que "Diario de Mallorca" s'ha escorat cap a la dreta i no sols en temes polítics. Varen publicar una entrevista a l'impresentable Gabriel Verd que sosté que Cristòfol Colom era felanitxer sense cap fonament i que té el suport del batle de Felanix. Vaig enviar un escrit de réplica i no k'han publicat.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)